Opinió

Un sofà a la riba

Tots a punt

A les sis del matí, arriben els maies. A les set, els extraterrestres. A les vuit, el G-8, després els sant...

No acabo d'enten­dre per què aquesta zona del món on ens ha tocat de viure és jus­ta­ment allà on es con­cen­tra la més gran den­si­tat de boge­ria mil·lena­rista que un dia com avui arriba al seu grau cul­mi­nant. El fet que els càtars fos­sin qui van ser i vis­ques­sin aquí, a tocar, em temo que hi fa molt. Des d'aquells dies d'il·lumi­nació còsmica i fins ara, Cata­lu­nya i Occitània s'han posat al cap­da­vant de la llista mun­dial de llocs on es veu que és fàcil d'enter­rar secrets, de tro­bar gri­als i de des­co­brir con­ju­res celes­tes. També sem­bla que els Piri­neus i tot el seu entorn natu­ral són un imant perquè hi ater­rin les naus pro­vi­nents de pla­ne­tes llu­nyans, que avui està pre­vist que arri­bin per con­tem­plar el fes­ti­val de la fi del món. Vés, què hi farem.

El que tam­poc no he aca­bat d'enten­dre, després d'haver-me infor­mat a fons, és si Buga­rag serà l'únic poble del pla­neta que se sal­varà de la des­feta o si serà, avui, l'altar on s'immo­la­ran tots aquells que cre­uen en l'adve­ni­ment d'una nova era. Vull dir que no sé si aquest petit indret occità o aquell altre que ara no recordo del Valles­pir seran una mena de refugi con­tra el mal o bé la pira on cre­ma­ran tots els que pen­sen que és millor suïcidar-se que no pas espe­rar l'espasa flamígera. Bé, ens ho acla­ri­ran dis­sabte, perquè sóc dels que cre­uen – i ja em per­do­na­ran – que dis­sabte hi haurà premsa i vida i mer­cats i par­tits de fut­bol infan­til i de bàsquet, i també fes­tes d'ani­ver­sari i nai­xe­ments, i n'hi haurà que fina­ran i – per a ells, sí – se'ls haurà aca­bat el món.

En tot cas, davant la pos­si­bi­li­tat que tot això sigui de veri­tat, i no pas una broma per pas­sar el temps, corre per inter­net un humorístic calen­dari d'actes. A les sis del matí, arri­ben els maies. A les set, els extra­ter­res­tres. A les vuit, està pre­vista l'apa­rició dels caps d'estat del G-8; després, tots els sants. Hi haurà cançons – Highway to hell –i mots de ben­vin­guda i un dinar popu­lar a les qua­tre de la tarda. Per aca­bar, ball, un matx entre sol­ters i casats, focs arti­fi­ci­als, comiat dels àngels, els arcàngels, els maies i els extra­ter­res­tres i, a les deu de la nit, clo­enda. A les onze, tots a punt. Esclat final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.