La UE va fer un salt de gegant el 2004 quan va incorporar, d’una tacada, vuit estats de l’est d’Europa, més les illes de Xipre i Malta. Tres anys després, va obrir les portes a Bulgària i Romania, vigilades per Brussel·les per la baixa qualitat dels seus estàndards democràtics, i el 2013 va acollir Croàcia. L’objectiu de l’ampliació era ancorar l’antic bloc comunista a l’espai liberal-capitalista europeu i reforçar la unitat del continent en front de Rússia. Més d’una dècada després, però, el nacionalisme, l’autoritarisme i l’antieuropeisme s’han instal·lat en els governs de Polònia i Hongria, mentre la corrupció –sense tenir-ne l’exclusiva, prou que ho sabem!– s’enquista a Bulgària i Romania. La tan anhelada integració de l’Est queda lluny encara.