Quan els errors tornen i tornen

SOS Costa Brava és fruit d’un gran fracàs, i això, com a mínim, hau­ria d’invi­tar a la reflexió; SOS Costa Brava no hau­ria ni d’exis­tir, si les coses es fes­sin bé, i tam­poc no s’hau­ria de cele­brar cap con­cert. Però SOS Costa Brava exis­teix i, al marge del que acon­se­gueixi amb les seves rei­vin­di­ca­ci­ons, a molts els hau­ria de caure la cara de ver­go­nya. Ara enten­dran, i vist el com­por­ta­ment del que es vol –això sí, legal­ment– urba­nit­zar de nou, que segu­ra­ment tin­drem alguna altra crisi econòmica. És igual si molts dels que pro­tes­ten són, i amb perdó, xaves que ja van com­prar el piset en zona inun­da­ble i ara no volen veïns, tots sumen. Una cro­ada difícil, cer­ta­ment, però molt necessària vist d’on venim i el que s’ha fet aban­de­rant allò del progrés.