L’èxit de públic, un concepte anodí

Hi ha una vida cultural per persisteix, malgrat tot, encara que sigui en aquesta nova modalitat profilàctica. A cada convocatòria per assistir a la inauguració d’una exposició, a la presentació d’un llibre, a l’estrena d’una obra teatral, la mateixa emoció de formar part d’algun voluntariat fidel i resistent. A l’entrada, com que no podem tocar-nos, ens saludem amb els ulls i propaguem una altra classe de contagi a través de la mirada. Tenim alguna cosa de marginats catacumbals que s’encomana al to murmurant de les converses i a la lentitud dels gestos. Ens estem tornant tots plegats una mica orientals. Encara ens compten, quan accedim a algun d’aquests llocs, però serem una dada tan irrellevant, que els rànquings d’audiència, per fi, revelaran com en són, d’anodins.