Un amic se’n va

Matt­hew Perry era un pallasso trist. Rere aque­lla façana d’ale­gria i diversió que des­pre­nia, l’actor nord-ame­ricà va sal­tar a la fama i va assa­bo­rir l’èxit a par­tir de 1994 quan va convèncer a la pri­mera els cre­a­dors de la sit­com Fri­ends que ell havia d’encar­nar Chand­ler Bing. Dels sis amics de la sèrie, una de les més popu­lars en el seu for­mat de tots els temps, ell era el més esti­mat. Amb el sar­casme, la mor­da­ci­tat i la fina iro­nia com a escuts pro­tec­tors de les seves múlti­ples debi­li­tats i manies, va pro­ta­go­nit­zar els gags més hila­rants. Com el per­so­natge, Perry també con­vi­via amb la fra­gi­li­tat (ell amb l’alco­hol i les dro­gues com a recurs d’evasió). Som­riu­res i llàgri­mes, com en el mun­tatge tea­tral amb què va debu­tar de ben jove. Nosal­tres ens que­da­rem amb el seu som­riure. Etern.