La llargada sí que importa

Fa dècades, els adolescents llegien clàssics de Verne, Stevenson, Dickens, Twain, Scott, Salgari, Dumas... Les sagues les escrivien Enid Blyton (de misteri o d'internats), Jerry West (‘Els Hollister'), Robert Arthur (‘Los tres investigadores')... Quan, de mica en mica, la trilogia de Tolkien va anar creant adeptes i traspassant generacions un dels canvis visibles a cop d'ull respecte a les sagues de l'època era el gruix dels volums. Les moltíssimes sèries literàries actuals solen mantenir aquest format voluminós. En una societat saturada d'estímuls, on és complicat mantenir l'atenció gaire estona, és una paradoxa que triomfin aquesta mena de llibres. Això demostra que en determinats gèneres no fa por la llargada, al contrari, s'ha convertit en característica.