Confessió d'una enveja... sana

Com repassa exhaustivament Valèria Gaillard, la tardor arriba plena de novetats literàries. Podria oferir una visió pròxima d'algunes, però seria autopromoció i no periodisme. Lleig. Prefereixo fer una confessió partint d'un dels autors internacionals que ens visitaran. Quan sigui (més) gran, vull ser Jo Nesbo. És nòrdic i a mi això em fa patxoca (encara més en femení, tot i que em faci sentir com l'Alfredo Landa dels seixanta). Ha publicat amb cada cop més èxit i ofici una sèrie de novel·les amb més virtuts que defectes dins del vilipendiat gènere policíac. S'ha fet ric. I és economista, cosa que li permet gestionar bé els guanys. Té una banda de rock i sis discos. I, posats a confessar, la meva dona disfruta més amb ell que amb mi. Llegint-lo.