Miserachs i el coneixement absent

Ho con­fesso. M'avor­rei­xen sobi­ra­na­ment les expo­si­ci­ons basa­des exclu­si­va­ment en arxius. També m'esgar­ri­fen, d'entrada, les que inclo­uen més de 400 peces, encara que després algu­nes m'aca­bin con­ven­cent. No estic en con­tra dels mun­tat­ges vis­to­sos i arris­cats, sem­pre que no matin l'essència del que es vol expli­car. Recor­deu l'expo­sició de Ham­mers­hoi Dreyer al CCCB, dis­se­nyada per l'estudi RCR? Era un mun­tatge espa­ter­rant però que ens feia conèixer la relació entre dos artis­tes. Una expo­sició és bàsica­ment conei­xe­ment i no només un pas­seig. Ara, el Macba també ha vol­gut sor­pren­dre amb un mun­tatge arris­cat de les fotos de Xavier Mise­rachs. Molt bé. Diguem que sí als rep­tes però no els bui­dem de con­tin­gut.