L'alternativa espanyola

Dei­xem-nos de romanços. Ens tro­bem en una cruïlla amb només dos camins: l'un ens con­du­eix cap a la inde­pendència i l'altre cap a l'Espa­nya política­ment, cul­tu­ral­ment i econòmica­ment homogènia. Hem somiat durant tres dècades un estat plu­ral on la diferència, la con­vivència i la plu­ra­li­tat fos­sin valors a pro­te­gir i fomen­tar. Això no pas­sarà mai. Si no ens agrada com és Espa­nya, el que hem de fer és mar­xar, no pas inten­tar can­viar-la, sobre­tot perquè ella s'agrada com és i no té cap intenció de can­viar. Ara bé, si deci­dim roman­dre-hi, tin­guem clar el pa que s'hi dóna, accep­tem-ho i dei­xem de quei­xar-nos.

L'alter­na­tiva a la inde­pendència és un estat on la dis­sidència és com­ba­tuda amb con­tundència, com hem pogut veure en el cas del fis­cal que va gosar, no ja opi­nar dife­rent, sinó fer un matís insig­ni­fi­cant. Ha estat ful­mi­nat. Qui opina dife­rent és
tit­llat de nazi i com­pa­rat
amb Hit­ler, Mus­so­lini o Tejero sense cap con­seqüència penal, alhora que els car­rers, monu­ments, pla­ques i símbols fei­xis­tes i tota­li­ta­ris són pre­sents a per­tot.

L'alter­na­tiva espa­nyola és una hisenda que recapta 32.000 mili­ons d'euros a Cata­lu­nya i n'hi trans­fe­reix de tor­nada només 19.000, i ens obliga a tan­car esco­les i hos­pi­tals i a cobrir el dèficit amb un fons de liqui­di­tat que ens presta els nos­tres pro­pis diners amb un interès abu­siu.

L'alter­na­tiva que ens ofe­reix Espa­nya és un sis­tema edu­ca­tiu cen­tra­lit­zat i amb pre­e­minència del cas­tellà, una cul­tura ofe­gada a cop d'IVA i dis­cri­mi­nació, una pro­jecció exte­rior mono­po­lit­zada per l'estat, una nor­ma­tiva comer­cial des­ti­nada a fer des­a­parèixer el tei­xit comer­cial local a favor de les grans superfícies.

L'alter­na­tiva que ens espera si no deci­dim anar enda­vant amb el procés d'auto­de­ter­mi­nació és un sis­tema polític dis­se­nyat perquè els dos par­tits majo­ri­ta­ris s'alter­nin en el poder a Madrid, i ges­ti­o­nin l'estat amb alguns mati­sos, però amb una visió com­par­tida molt clara del seu model d'estat uni­tari i de la pre­e­minència de la cul­tura i la llen­gua cas­te­lla­nes per sobre de la resta.

Som a la cruïlla. Quin camí aga­fem?