la columna
El paper de les ONG
Anys enrere, poques persones coneixien què era una ONG i, més tard, en saber que la sigla significava “organització no governamental”, encara costava d'entendre quin era el seu paper. Amb el temps, la seva funció dins la societat s'ha fet de domini públic, alhora que la seva tasca a l'interior i a l'exterior s'ha anat reconeixent. Malgrat que una part de la ciutadania no acabés d'admetre que unes entitats privades haguessin d'assumir tasques assistencials que corresponien a l'Estat providència, a poc a poc es va anar acceptant que omplissin els forats d'atenció social que les organitzacions governamentals anaven deixant.
Al principi, els focus d'actuació de les ONG eren als països del Tercer Món. Programes de desenvolupament agrícola, amb el Comerç Just com a bandera; de denúncia de l'explotació laboral a les maquiles; de cures sanitàries i vacunacions massives. Les quotes dels socis, les donacions puntuals i finalment les subvencions estatals constituïen, i constitueixen, les seves fonts de finançament. No sols per a llurs actuacions a l'estranger, sinó per als serveis que presten a la població local. Ens hem acostumat que allà on no arriben els serveis que haurien de donar les institucions governamentals intentin arribar-hi les no governamentals. El problema rau en el fet que, just quan més s'agreuja la pobresa domèstica, els donatius baixen, no hi ha més altes de socis i les subvencions públiques minven o desapareixen.
És admissible que un estat occidental i democràtic delegui a les ONG les seves obligacions vers la ciutadania? La necessària presència d'ONG per fer front a l'exclusió social, tant com la de grups de caritat com ara el Banc dels Aliments o els menjadors socials, constitueixen una denúncia d'un sistema en què prevalen els interessos del capital per sobre dels drets de la població en general. Un sistema al qual ja li va bé que la gent més perjudicada no mori d'inanició mentre els capitostos van fent llur esplèndida viu-viu.
