Opinió

Xocolata espessa

Som els que som

Al Par­la­ment de Cata­lu­nya es va pro­duir una esce­ni­fi­cació impres­cin­di­ble dins del procés cap a la inde­pendència. El Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir és una altra de les eta­pes necessàries per arri­bar al punt sense retorn que sig­ni­fi­carà l'esgo­ta­ment de tots els intents de nego­ci­ació amb l'Estat per exer­cir el dret a deci­dir dins del marc legal espa­nyol.

En el pacte sig­nat al Par­la­ment –i en la seva posada en escena– hi ha ele­ments d'una potència simbòlica enorme, sobre­tot de cara a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. D'una banda, és molt impor­tant fer saber al món que hi ha vies cons­ti­tu­ci­o­nals per donar la veu al poble de Cata­lu­nya en una con­sulta. L'Ins­ti­tut d'Estu­dis Autonòmics n'ha expli­ci­tat fins a cinc. Queda palès que tot es redu­eix a una nega­tiva espa­nyola d'índole estric­ta­ment política, que con­trasta amb el rigor democràtic britànic en el cas escocès. A Europa ho tenen claríssim.

D'altra banda, una sòlida majo­ria social amb una trans­ver­sa­li­tat molt mar­cada. La presència dels sin­di­cats, de les patro­nals, d'asso­ci­a­ci­ons d'immi­grants i dels par­tits polítics que repre­sen­ten la majo­ria abso­luta del Par­la­ment és una demos­tració de força democràtica imba­ti­ble. No cal lamen­tar-se pels que no hi són. Som els que som, i els que són de l'altra banda de la taula, també són els que són. Ara el que toca és que cadascú se situï a la banda de la taula que li per­toca segons la seva consciència. Les dis­ci­pli­nes par­tidàries han que­dat obso­le­tes. Si Duran no s'hi troba còmode, que passi a l'altre cantó de la taula, no passa res. Els molts soci­a­lis­tes que sen­ten mal de panxa cada cop que Navarro diu “fede­ra­lisme” han de can­viar de lloc. I això no implica renun­ciar a ser demo­cra­ta­cristià o soci­a­lista.

Quan Mas torni un cop més de Madrid amb un no rotund, haurà arri­bat el moment de la radi­ca­li­tat democràtica. La meva aposta és que el pre­si­dent con­vo­qui una roda de premsa a Brus­sel·les –no pas a Bar­ce­lona o a Madrid– i anunciï al món la dis­so­lució del Par­la­ment i la con­vo­catòria d'elec­ci­ons ple­bis­citàries pel pri­mer semes­tre del 2014. Ales­ho­res hi haurà qui cor­rerà a nego­ciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.