Por escènica

Un gran filòsof con­tem­po­rani de nom Jorge Val­dano va popu­la­rit­zat el con­cepte de por escènica. En el seu cas, l'apli­cava als grans equips de fut­bol que, tot i ser supe­ri­ors, no poden ges­ti­o­nar els ner­vis i l'ansi­e­tat davant una situ­ació que en prin­cipi es pre­senta favo­ra­ble. Aquesta és la situ­ació en què es troba avui l'Estat espa­nyol en relació amb el procés català. Espa­nya té la pae­lla pel mànec. Dosi­fica l'ofec finan­cer de la Gene­ra­li­tat, dis­posa d'uns potents alta­veus mediàtics aquí i allà, sap que la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal actuarà amb indi­ferència, té majo­ria abso­luta par­la­mentària i con­trola les altes instàncies judi­ci­als.

Davant aquest pano­rama, el par­tit s'hau­ria de gua­nyar amb como­di­tat. Però Espa­nya té por escènica, perquè veu que l'altre equip es pre­senta a jugar amb ale­gria, amb con­fiança i amb con­vicció. És aquesta una acti­tud suïcida? De cap manera. Cata­lu­nya és un equip petit que ha per­dut gai­rebé tots els par­tits des d'aque­lla fatídica final de 1714, però té un ele­ment clau que decan­tarà el resul­tat, fins i tot amb l'àrbi­tre en con­tra. Aquesta estratègia es la democràcia, la força dels vots, la legi­ti­mi­tat de les urnes. El rival sap que de moment totes les seves juga­des d'atac i defensa s'han reve­lat inútils, perquè l'altre equip segueix tocant la pilota amb tran­quil·litat. Els juga­dors espa­nyols miren la ban­queta espe­rant alguna ins­trucció que canviï la dinàmica del joc, però els entre­na­dors no saben què fer.

El rellotge avança i ja som a la segona part del par­tit. Hem fet algu­nes juga­des bri­llants, com ara el Con­cert per la Lli­ber­tat, i aviat farem una cadena humana que serà com un dri­blatge de Messi que farà posar dem­peus l'estadi sen­cer.

En aquest con­text, el govern català con­vo­carà una con­sulta per exer­cir el dret a deci­dir. La cruïlla per Espa­nya és defi­ni­tiva. Si la per­met, és pro­ba­ble que l'opció inde­pen­den­tista gua­nyarà i es veurà obli­gada a nego­ciar la secessió davant l'atenta mirada d'Europa. Si la impe­deix, l'efecte serà encara pit­jor. Per als cata­lans, una con­sulta pro­hi­bida és una con­sulta gua­nyada, que legi­ti­ma­ria unes elec­ci­ons ple­bis­citàries segui­des d'una decla­ració par­la­mentària d'inde­pendència. Espa­nya ho sap, presa de la por.