Tretze

A la sobretaula d'un sopar en record d'una amiga que ens ha deixat aquest estiu, algú comenta que aquest any ens ha portat una pila de notícies dolentes. És inevitable que algú altre es pregunti, en veu alta, si finalment haurem d'admetre –nosaltres, que no som en absolut supersticiosos!– que aquest any acabat en 13 ens ha portat mala sort. La triscaidecafòbia deu ser una de les supersticions més esteses o, si més no, de les més visibles. S'exhibeix al món de l'esport quan els supersticiosos recorren a la fórmula del “12 + 1” per evitar pronunciar o escriure el fatídic número maleït (“és la carrera número 12+1”) o de la televisió (“Gran Hermano, edició 12+1” o a l'arquitectura (amb edificis que passen de la planta dotzena a la catorzena). Algunes companyies d'aviació obvien la fila número 13 perquè estan segures que no vendrien els bitllets corresponents a aquests seients... I, ves per on, buscant altres exemples on es faci visible la superstició, ensopego amb un argument que m'ajuda a desmuntar-la. A Espanya, en temps de la dictadura, algú que manava –i que patia triscaidecafòbia– va decidir que el 13 era un número tan desafortunat que no se li podia atribuir a ningú (ni tan sols a un català!). Així, la numeració dels moderns DNI es va fer a partir del número 1, que evidentment era per al Generalísimo, i els següents per a la seva família. El príncep hereu Joan Carles va rebre el número 10, la princesa Sofia l'11, i la seva filla gran, Helena, el 12. Així que, ves per on, a la segona filla, Cristina, li tocava el temut 13, així que s'ho van saltar –que per això són reialesa– i li van donar el 14. Però, de tothom és sabut, aquesta maniobra no va servir, al cap dels anys, per allunyar de Cristina allò que ells consideren “una desgràcia”. Així que relaxem-nos: aquest 2013, del qual encara ens en queda gairebé la meitat, no serà probablement el millor de les nostres vides, ateses les circumstàncies generals, però tampoc hi ha res que faci pensar que ha de ser el pitjor. Vestiu-vos de groc, adopteu un gat negre i passeu per sota de totes les escales que aneu trobant. Desafiem les supersticions i caminem amb pas ferm cap al 2014. I el 31 de desembre, qui sap, potser ens acomiadarem de l'any de la suposada mala sort beneïts per la primera grossa catalana!