Patrimoni

La meva família és de les que aquests dies han aju­dat a omplir els hotels i, contrària­ment al que diuen les estadísti­ques, hem estat envol­tats d'hos­tes naci­o­nals i no n'hem vist cap d'estran­ger. Com que els de marina som gent de con­tras­tos, aquesta vegada hem inver­tit les vacan­ces lluny del mar, pro­te­gits pels ossos roca­llo­sos de mun­ta­nyes altes i encer­clats pels sem­brats que ali­men­ten un bes­tiar que pro­por­ci­ona els millors embo­tits i carns del país. Amb l'estada a l'hotel, terra endins, hi va inclosa la visita guiada a un mones­tir pro­per que a prin­ci­pis del segle XX una família ben adi­ne­rada va com­prar per con­ver­tir-lo en la seva segona residència. Capri­cis dels amos de les indústries fabrils de la Cata­lu­nya moder­nista, que dedi­ca­ven la seva existència a guar­nir cas­tells i masies i a reclu­tar després cri­a­des perquè els tra­gues­sin la pols. De mica en mica, la nos­tra guia ens mos­tra men­ja­dors i dor­mi­to­ris, calai­xe­res i cane­lo­bres, qua­dres i tapis­sos, tot recar­re­gat amb el dubtós gust de l'opulència. De tant en tant, alguna columna, algun capi­tell ens recor­den que som a dins d'un antic mones­tir que la impu­ni­tat dels nous amos va trans­for­mar en un habi­tatge pri­vi­le­giat que desprèn un sen­tit de la vida clara­ment feu­dal. Al claus­tre, van fora­dar una paret perquè hi entrés més llum; a la cape­lla, van arren­car un retaule i el van fer ser­vir per fol­rar les buta­ques de la sala d'estar; a cada cam­bra, hi van cons­truir enor­mes xeme­ne­ies fal­ses... “Si no hagués estat per famílies com ells –la guia sent la neces­si­tat de dis­cul­par-los– aquest patri­moni avui segu­ra­ment seria en un museu de Chi­cago.” Pot­ser té raó, però con­tem­plant aquesta exhi­bició d'apro­pi­ació històrica, no pots evi­tar pen­sar en l'exem­ple recent del claus­tre guar­dat en una finca par­ti­cu­lar de Palamós i en la len­ti­tud de l'admi­nis­tració a l'hora d'acla­rir-ne l'auten­ti­ci­tat. Qui sap si d'aquí a cent anys, durant una visita guiada, també expli­ca­ran als turis­tes com es feia en el pas­sat per con­ver­tir patri­moni públic en pri­vat.