Princeses que mengen pipes

Aquesta setmana s'han publicat dues informacions relatives a dues monarquies europees, la belga i l'espanyola. Encara que potser a vosaltres la cosa monàrquica més aviat us interessi poc, com a mi, em sembla que val la pena de fer una petita anàlisi comparativa d'aquestes dues informacions. En tots dos casos, a Bèlgica i a Espanya, les famílies reials no estan passant pel moment més àlgid de la seva popularitat. A mi no m'estranya en absolut perquè trobo molt difícil caure bé quan representes una institució antiquada, basada en l'obscena injustícia de la sang i el cognom, que no té cap sentit en les democràcies del segle XXI. El cas és que, a Bèlgica, farts dels escàndols reials –de tipus sentimental i de tipus fiscal–, s'ha decidit imposar a la família reial un codi de conducta que preveu la possibilitat de “multar” els representants de la monarquia amb una retallada de l'assignació. Entre les coses que se'ls exigeixen hi ha la moderació en l'expressió pública de les seves opinions. La casa reial belga també haurà d'acceptar una retallada en el seu pressupost i haurà de pagar impostos directes. I, mentrestant, què passa amb la monarquia espanyola, tant o més qüestionada que la belga? Doncs passa que el director de comunicació de la Casa del Rei, Javier Ayuso, ha enviat una carta als mitjans de comunicació on expressa el seu malestar pel tractament que reben alguns membres de la monarquia per part de la premsa. El representant de la casa reial demana als mitjans que siguin més rigorosos a l'hora d'aplicar el criteri per comprar segons quins reportatges i que respectin els menors de la família. Tot això passa després que algunes revistes i cadenes de televisió ens hagin mostrat la princesa Letícia menjant pipes –i llençant les pellofes a terra!– i que s'hagin vist imatges dels nens Urdangarin a Ginebra, on la família viu còmodament instal·lada. És a dir: els belgues renyen i imposen conducta a la seva família reial, mentre que la família reial espanyola renya i imposa conducta als mitjans de comunicació. D'altra banda, us imagineu algun membre de la monarquia espanyola –ja no dic el rei; posem per cas una de les seves germanes, o la seva filla la infanta Elena– acceptant que se'ls imposi una conducta pública, com ara no declarar-se seguidores de la festa taurina, per exemple? Estan massa ben –o mal– acostumats. Una altra rèmora de la transició que, cada cop més, sembla més imperfecta.