A França, callen

La setmana passada, a la Bretanya francesa, i sobretot a la ciutat de Kemper, hi va haver una gran manifestació contra l'ecotaxa, l'atur i la nova fiscalitat del govern francès. A les notícies de la una del migdia Le treize heures de TF1, que miro i escolto diàriament, van tractar aquest tema durant tres dies seguits. Em cridà l'atenció el comentari del periodista presentador i el d'un expert en temes de les “regions” franceses: semblaven escandalitzar-se perquè a la manifestació de protesta hi havia moltes banderes bretones i cap de francesa. Això de “moltes” em va fer gràcia, perquè en una visió panoràmica de la multitud manifestant-se, n'hi vaig comptar exactament set. Set banderes bretones en una manifestació de milers de persones i cap bandera de la “République”, sorprenien negativament els cronistes de TF1.

Més o menys relacionat amb això diré que ni l'endemà, ni al cap d'uns dies, ni mai fins ara no he sentit cap comentari de la manifestació independentista que de casa nostra l'Onze de Setembre passat. Ni piu. I això que a les notícies de la una, a TF1 toquen temes internacionals de tota mena, a més de fer uns reportatges guapíssims sobre petits pobles de França, costums, artesania, paisatges, gastronomia, etc. Quant a temes d'aquí, res de res. Si manta vegada n'han dit res ha estat per remarcar que a la Jonquera venen quantitats industrials de tabac als francesos que van a comprar-lo “au nord de l'Espagne” perquè és molt més barat; molt de tant en tant hi ha alguna coseta insignificant, quasi sempre folklòrica, i para de comptar.

Fa anys que tinc amistat amb un bretó, amb qui ens escrivim sovint i ens expliquem les quotidianitats, però no ens hem vist almenys des de fa vint anys. Tot i ser bretó, no hi ha manera de fer-li entendre la qüestió catalana; diu que s'hi esforça però el seu jacobinisme francès és molt més potent i eficaç que el seu bretonisme. Sap algunes paraules en bretó, m'explica el significat de la bandera de les barres negres i blanques amb un camper d'erminis, em conta la història antiga de la seva regió, exalça la capital Roazhon, i poca cosa més. I això que va estudiar en un Seminari. Però els seminaris francesos devien ser força diferents, quan estudiàvem, dels de Girona, la Seu d'Urgell, Vic, etc. De Catalunya, pràcticament només sap allò que jo li explico perquè a França, callen.