El pes del deute

L'actual crisi a les eco­no­mies del sud d'Europa és en gran mesura una crisi de deute. És una crisi de deute públic, però és també una crisi de deute extern i de deute pri­vat. I és pre­ci­sa­ment la reducció simultània de tot aquest deute el que està fent més difícil la recu­pe­ració econòmica.

S'observa que en aquells països on l'endeu­ta­ment va créixer més en el període 2000-2007, la fase de crei­xe­ment que va seguir a la cre­ació de l'euro, el crei­xe­ment ha estat menor poste­ri­or­ment, durant la crisi, del 2008 al 2013.

Es pot obser­var que en aquells països on l'endeu­ta­ment va créixer ràpida­ment fins a nivells ele­vats en el període 2000-2007, el crei­xe­ment econòmic ha estat poste­ri­or­ment menor, entre 2008-2013. En els països on el deute de les famílies va créixer ràpida­ment en el període 2000-2007 (Por­tu­gal, Irlanda, Grècia i Espa­nya), el con­sum ha evo­lu­ci­o­nat pit­jor entre 2008 i 2013. A les eco­no­mies on el sec­tor empre­sa­rial no finan­cer estava alta­ment endeu­tat el 2007 (Espa­nya, Irlanda, Por­tu­gal, i Estònia), l'aug­ment de l'atur ha estat més alt des d'ales­ho­res. Final­ment, en els països amb un sec­tor finan­cer alta­ment endeu­tat abans de la cri­sis (Irlanda, Por­tu­gal, Grècia i Espa­nya) els tipus d'interès dels crèdits han aug­men­tat més poste­ri­or­ment, amb l'efecte nega­tiu que això té per a la sor­tida de la recessió.

A nivell agre­gat, la zona euro no ha asso­lit nivells de deute més grans que el dels Estats Units o el Regne Unit. I no ha estat així en cap sec­tor: ni les famílies, ni les empre­ses no finan­ce­res, ni el sec­tor públic. Però els pro­ble­mes es con­cen­tren en els països de la perifèria i en el procés de reducció d'aquest deute.

El 2010, en asso­lir el seu punt màxim, el deute de les famílies a la zona euro repre­sen­tava un 65% del PIB.

Als Estats Units supo­sava el 95% del PIB i al Regne Unit superava lleu­ge­ra­ment el 100% del PIB. La diferència es troba en l'evo­lució del procés de reducció d'aquest deute. Men­tre que els Estats Units l'han reduït ja en 18 punts, fins al 77% del PIB, i l'eco­no­mia britànica l'ha reduït en 8 punts, fins al 95% del PIB, l'eco­no­mia de la zona euro gai­rebé no ha començat encara el procés de desen­deu­ta­ment de les famílies, i aquest està el 2013 bàsica­ment en la mateixa xifra agre­gada que el 2010.

Sí que era supe­rior, però, l'endeu­ta­ment de las famílies en els països de la perifèria: a Grècia era equi­va­lent al 75% del PIB (par­tint d'un escàs 10% el 2000), a Espa­nya va asso­lir el 85% del PIB (par­tint d'un 43% el 2000), a Por­tu­gal superava el 95% del PIB i a Irlanda superava el 120% del PIB.

El deute de les empre­ses no finan­ce­res, en el moment més alt, l'any 2010, supo­sava a la zona euro, per terme mitjà, un 103% del PIB. Per al Regne Unit equi­va­lia al 115% del PIB i als Estats Units era una mica més baix, un 80% del PIB. Però, també en aquest cas, la xifra era supe­rior en els països de la perifèria de la zona euro. A Espa­nya era equi­va­lent al 148% del PIB, i encara més a Por­tu­gal i a Irlanda, on era equi­va­lent al 164% i al 205% del PIB, res­pec­ti­va­ment.

Tot i que a la Zona Euro el volum de deute és bas­tant vari­a­ble entre dife­rents països i sec­tors, alguns països es tro­ben clara­ment en una situ­ació més difícil. A Irlanda, Por­tu­gal i Espa­nya, estan alta­ment endeu­ta­des tant les famílies, com les empre­ses no finan­ce­res, com el sec­tor públic. A Grècia estan alta­ment endeu­tats les famílies i el sec­tor públic i a Xipre les famílies i les empre­ses no finan­ce­res. A més, com a con­seqüència d'això, en tots aquests països s'ha acu­mu­lat un impor­tant volum de deute extern.

Històrica­ment la reducció de la ràtio d'endeu­ta­ment es pro­du­eix sobre­tot mit­jançant el crei­xe­ment del PIB i de la renda nomi­nals. Es con­si­dera que habi­tu­al­ment el 75% de la reducció es deu a la inflació i el 25% res­tant, al crei­xe­ment de la renda real. Però actu­al­ment la inflació és molt baixa i, a causa del crei­xe­ment econòmic nega­tiu, la renda bruta ha dis­minuït a Espa­nya un 3,4% des del 2010 i a Por­tu­gal un 1,8%. Per això el procés de desen­deu­ta­ment està resul­tant lent i com­pli­cat a tota la zona, i molt con­cre­ta­ment per als països de la perifèria. I per això la recu­pe­ració econòmica és tan feble.