Clam massiu: Mazón dimissió

La ineficàcia, el caos i la irresponsabilitat a l’entorn de la devastadora dana al País Valencià han situat el president valencià, Carlos Mazón, en una situació insostenible, més encara després del clam massiu de dimissió sentit ahir en les diferents manifestacions. El polític popular no solament ha estat incapaç d’assumir com calia el paper de màxim coordinador de la situació d’emergència, sinó també de justificar la cadena d’errors i d’inacció que s’han anat succeint a mesura que avançaven els dies i augmentava el nombre de morts. En aquest sentit, costa de creure que es vegi amb cor de mantenir-se al capdavant del govern quan, fins i tot, ha estat desautoritzat públicament pel president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, que ha demanat a l’Estat que declari l’estat d’emergència i assumeixi el comandament de l’operació. Cada minut s’hi afegeixen més despropòsits, i el secretisme al voltant del dinar amb la periodista a qui volia oferir la direcció de la televisió pública és el penúltim esperpent. No només perquè Mazón va estar il·localitzable durant les hores més decisives per evitar la tragèdia, sinó perquè les diferents versions sobre el tiberi i la persona amb qui el compartia són una metàfora lamentable del que entén per periodisme: amagar la veritat. Més enllà de les responsabilitats, que veurem si es limiten a l’òrbita estricament política, la gestió de Mazón i del seu equip de consellers i conselleres indica també la defectuosa concepció que tenen d’un model autonòmic en el qual mai han cregut. Si fos així s’haurien pres de forma més seriosa les competències que tenen, s’haurien preocupat de mostrar alguna mena de coneixement sobre les emergències i s’haurien estalviat el menyspreu envers les alertes estatals. Però Mazón i el seu equip s’han caracteritzat fins ara més per la seva tendència a desmantellar que no pas a construir, sobretot a l’hora de recular en el foment de la llengua i la cultura catalanes, o precisament pel que fa a les polítiques d’emergències. I en aquest últim aspecte, que tan fort ha colpejat els valencians, no es pot oblidar que l’actual govern forma part d’un espectre ideològic que milita sense complexos en el negacionisme del canvi climàtic.