Insensibilitat davant el drama migratori
Pel que fa als migrants que hi deixen la pell intentant arribar a Europa, l’any comença amb un balanç tràgic i amb la sensació de fracàs tant institucional com social a l’hora d’abordar una problemàtica que no cessa. En aquest sentit, les dades són tossudament contundents: el nombre de morts i desapareguts quan intentaven creuar el mar Mediterrani durant el 2024 va superar els 2.200, uns 1.700 d’ells concentrats en la ruta central, segons dades del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef). I no només això, entre les víctimes hi ha centenars de nenes, nens i adolescents, fins al punt que una de cada cinc de totes les persones que emigren a través del Mediterrani són menors. Tot i les dificultats a l’hora de desplegar la seva ajuda humanitària, les organitzacions no governamentals han esdevingut més eficaces que els mateixos governs, tant els que intenten amagar el drama sota la catifa com els que directament, com en el cas italià, opten per vies repressives incompatibles amb el respecte dels drets humans.
De moment, la utilització dels centres d’internament externalitzats a altres països impulsada per la primera ministra Giorgia Meloni ha estat paralitzada per la justícia però el seu govern no ha renunciat al pla. L’assimilació del discurs xenòfob ha acabat contaminant fins i tot el discurs de la presidència de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que inicialment va afirmar que no veia malament estendre la fórmula de Meloni al conjunt de la Unió Europea. Mentrestant, els governs europeus fracassen estrepitosament a l’hora de perseguir amb determinació i eficàcia les màfies que hi ha al darrere del tràfic humà i són incapaços d’assolir èxits palpables en les negociacions amb els països d’origen d’aquestes persones que es juguen la vida fugint de la fam o de la guerra. Que, a l’entorn de la tragèdia, la ultradreta pesqui vots escampant la demagògia de l’odi i que a escala estatal el partidisme s’hagi apoderat del debat sobre aquesta qüestió és immoral, però el pitjor de tot continua sent el degoteig permanent de víctimes i la insensibilitat amb què tots plegats ho hem normalitzat.