Energia política per als febles
Una llei sense voluntat política per aplicar-la és paper mullat. En el cas de la llei contra la pobresa energètica aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol passat topem, a més, amb la clara posició obstruccionista del Partit Popular, que hi va recórrer en contra fins a aconseguir que el Tribunal Constitucional la invalidés. Afortunadament, dos fets han imposat la lògica humanitària que ha de regir qualsevol societat moderna compromesa amb els més febles. D'una banda, la resolució aprovada ahir pel Parlament Europeu en la qual s'insta les regions a impulsar mesures destinades a impedir els talls del subministrament a les famílies que no se'l puguin pagar. De l'altra, l'ofensiva de l'Ajuntament de Barcelona contra les empreses immobiliàries que, tal com preveu la llei catalana, no ofereixin alternatives socials a les llars abans de desnonar-les.
La iniciativa del govern barceloní és una clara advertència a un sector que fins ara s'ha mostrat poc sensible davant la precarietat econòmica dels sectors socials més vulnerables. I és també una mostra de coratge polític i de coherència. L'excusa que encara no s'hagi desenvolupat el reglament legal no pot emparar la perpetuació de situacions injustes. La llei està legítimament aprovada per la cambra que ens representa a tots i, per tant, cal fer-la complir. Així ho ha entès també el Parlament Europeu, que ha desqualificat el disbarat comès pel TC. Tot plegat perquè, una vegada més, el PP mira pels seus interessos electorals en comptes de mirar pel benestar de la gent. Que d'altres regions de l'Estat no vulguin protegir les famílies sense recursos no pot frenar accions tan necessàries i valentes com la de les institucions catalanes.
