Alemanya espera

És difícil que un diplomàtic es mulli. La seva feina habi­tual no és difon­dre infor­mació, sinó reco­llir-la dis­cre­ta­ment. Només en cir­cumstàncies espe­ci­als es dedi­quen a la pro­pa­ganda i la desin­for­mació, i sem­bla que per al govern espa­nyol s'ha arri­bat a aquest punt, envi­ant argu­men­ta­ris als con­so­lats i fent que els ambai­xa­dors facin hores extres omplint la secció de car­tes al direc­tor dels dia­ris per on ha pas­sat abans Artur Mas.

En canvi la diplomàcia ale­ma­nya no es troba en aquest estat d'his­te­risme. Al con­trari. És la impressió que va fer dimarts a Lleida el cònsol ale­many a Bar­ce­lona, Bern­hard Bra­sack, durant una visita a la ciu­tat, con­vi­dat per l'Asso­ci­ació Cata­lana de Cul­tura Ale­ma­nya, que té en el ger­manòfil regi­dor de CiU a la Pae­ria, Joan Ramon Zaba­llos, un dels seus prin­ci­pals impul­sors. El cònsol va fer una tro­bada amb alum­nes de l'Escola Ofi­cial d'Idi­o­mes on, és clar, li van pre­gun­tar pel tema. Lluny d'anun­ciar les grans cala­mi­tats que augu­ren el govern espa­nyol i el grup de direc­tius del seu país sota­sig­nats d'un mani­fest con­tra la inde­pendència, el diplomàtic ale­many va asse­nya­lar que aquell grup de direc­tius, la majo­ria arri­bats a Cata­lu­nya als anys setanta i amb una visió del país que no ha evo­lu­ci­o­nat gaire des d'ales­ho­res, no repre­sen­ten l'opinió de les empre­ses i el govern ale­manys. Les inver­si­ons ale­ma­nyes estan crei­xent, va apun­tar, i el seu govern observa amb interès l'evo­lució de Cata­lu­nya però sense voler inter­fe­rir-hi. Si fos cert que tot Europa està escan­da­lit­zada per la deriva cata­lana, com diu el govern espa­nyol, el cònsol ale­many ho va dis­si­mu­lar molt bé i en cap moment va per­dre el seu som­riure de sòbria cor­di­a­li­tat germànica: fora de la UE? Allà no hi ha cap decisió presa, va dir, i Ale­ma­nya, quan es doni el cas, ja deci­dirà amb la resta de països de la Unió.

De moment, Ale­ma­nya espera, i se'n guarda prou d'acon­se­llar o desa­ni­mar ningú. Bé, de con­sell, sí que en va donar un: joves, no vagin tots a Berlín, que comença a estar col·lap­sada. A Ale­ma­nya hi ha altres ciu­tats on tre­ba­llar. Va ser aquest un apunt final fred, molt germànic, què hi farem. Però sem­pre útil: a més d'eman­ci­par-se, el país també ha de resol­dre, alhora, una crisi que obliga el millor de la seva joven­tut a tocar el dos.