Garrofes desconstruïdes

La meva infància té una banda sonora tan reiterativa com el tortell de Reis o els canelons de Sant Esteve: “Si haguéssiu passat una guerra...” Jo no me la imaginava. I menys mentre endrapava un entrepà de foie gras Mina o tonyina Massó. “Ens menjàvem les garrofes”, deien els grans. Quan en vaig tenir una a les mans vaig entendre el que volia dir passar gana. El somni de ma mare al llarg de la guerra era una llesca de pa blanc amb llet condensada. La guerra i la fam solen anar plegades. I, en aquells temps de penúria, per vèncer un estómac buit calia molta imaginació. Tanta o més que la que en els darrers anys hem vist aplicar als cuiners d'avantguarda, que han fet que ens oblidem de la importància d'un senzill rosegó de pa.