Opinió

Amos del mòbil

És absurd renunciar a les prestacions que ofereixen els mòbils, però, al mateix temps, convé regular-ne l'ús

La vida en un ins­ti­tut de secundària dona­ria per a un serial tele­vi­siu de llarga durada, amb els Simp­son de torn, esce­nes de Pol­se­res ver­me­lles, gags a l'estil Mano­lito Gafo­tas i sketc­hes de Monty Pyt­hon, amb tempo de pel·li d'acció, fet a ritme de tim­bres que mar­quen el final de les clas­ses i l'inici d'una trans­humància diària: de la classe al pati, amb els mòbils que fri­sen per sor­tir de les but­xa­ques. Ai, els mòbils. Què n'hem de fer, d'aquests com­panys inse­pa­ra­bles que fan d'agenda, de cal­cu­la­dora, de càmera de fotos, de vídeo i d'agents de rela­ti­ons­hip entre ado­les­cents i adults? S'han de pro­hi­bir als recin­tes esco­lars? Quin dilema per a molts. A veure si ens acla­rim.

Sóc dels qui tre­ba­llen en un ins­ti­tut d'ense­nya­ment públic –l'IES Fre­de­ric Martí i Car­re­ras de Pala­fru­gell– on no és permès l'ús del mòbil. No obs­tant això, l'smartp­hone s'uti­litza com a eina de tre­ball a l'aula quan el pro­fes­sor ho con­si­dera con­ve­ni­ent. Es tracta de fer-ne un ús res­pon­sa­ble. Aquesta és una norma con­sen­su­ada que tant els pares com els alum­nes conei­xen molt bé i que estal­via molts pro­ble­mes a tot­hom, sobre­tot pels con­flic­tes que pot gene­rar ges­ti­o­nar els drets d'imatge, ja que alguns ado­les­cents –sobre­tot els més joves, menors d'edat- no sem­pre saben fer un bon ús de les fotos. Pel que sé, poques vega­des la requisa d'un mòbil acos­tuma a por­tar cua, a excepció de casos pun­tu­als gai­rebé ine­vi­ta­bles. Una set­mana d'aques­tes, per exem­ple, la mare d'una alumna d'ESO va venir a recla­mar el telèfon de la seva filla amb força insistència. Al final, va pre­val­dre la nor­ma­tiva del cen­tre. Que hi hagi alguna família en des­a­cord és un fet més aviat anecdòtic. Tan­ma­teix, aquest és un tema de debat gene­ral que torna a emer­gir cada dos per tres.

Aquests dies ha rea­pa­re­gut entre l'opinió pública, perquè el Con­sell Esco­lar Muni­ci­pal de Girona ha pro­hi­bit pràcti­ca­ment l'ús del mòbil als recin­tes esco­lars, a des­grat de la Fede­ració de Pares, que apel·la a la neces­si­tat d'edu­car en comp­tes de pro­hi­bir. D'acord, però són necessària­ment incom­pa­ti­bles les dues coses? Pot­ser estem massa influïts per l'al·lèrgia que des­perta la dèria de pro­hi­bir del govern espa­nyol, que té el no-no a la punta de la llen­gua. De fet, quan un pare o mare apaga la tele a l'hora dels àpats, posa hora­ris o desis­teix d'ins­tal·lar l'ordi­na­dor a l'habi­tació dels nens, no està exer­cint una forma de pro­hi­bició enco­berta?

Edu­car té a veure amb saber posar límits i mar­car unes regles de joc clares que adults i ado­les­cents accep­ten mútua­ment. És absurd renun­ciar a les pres­ta­ci­ons que ofe­rei­xen els mòbils però, al mateix temps, convé regu­lar-ne l'ús. I què voleu que us digui, em pre­o­cu­pen més –o pot­ser hau­ria de dir em moti­ven– altres temes. Saber man­te­nir l'entu­si­asme, per exem­ple; i això no està renyit amb ser estric­tes quan toca.

Ens agradi o no, l'edu­cació comença amb l'apre­nen­tatge dels hàbits entre els més petits (quan dei­xes que el nen o la nena es faci l'amo del coman­da­ment, estàs per­dut). Els pares poden tenir raó de dema­nar que al cos­tat d'una pro­hi­bició hi hagi una expli­cació i una edu­cació. Això també deu voler dir que les famílies han d'edu­car els seus fills perquè facin un ús rao­na­ble del telèfon. El fem, però, els adults? Ja ens costa. Us asse­guro que faig esforços per tenir la bèstia mòbil con­ge­lada durant l'horari lec­tiu i no exhi­bir-la pel pas­sadís ni tam­poc en espais com­par­tits. En fi, com que més del 70% de la població té la síndrome visual informàtica, a causa de l'ús exces­siu de les pan­ta­lles, ara apago la tablet una estona, els ulls m'ho agrai­ran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia