Confiança

El president Artur Mas va fer una proposta molt clara i concreta durant la seva conferència a l'Auditori Fòrum. De fet, va parlar més clar que mai, fixant un objectiu clar –una Catalunya independent–, un procediment nítid i un termini concret. Amb la mà al cor, ni el convergent més entregat hauria pronosticat un Artur Mas tan clar i català com el de dimarts passat. El reformisme de CiU és història, i l'únic futur possible és la independència. ERC, per la seva banda, ja havia dibuixat un escenari similar, amb molt poques variacions, relatives al moment de la declaració de la independència, o la conveniència o no de fer una llista conjunta per a les eleccions amb caràcter plebiscitari. Si ens ho mirem amb una mica de distància (emocional i ideològica), el que proposa Artur Mas i el que proposa Oriol Junqueras no és tan diferent, i l'objectiu –de fet, el més important– és coincident. Només hi ha matisos que en condicions normals es podrien resoldre amb una negociació amable. El principal escull no rau en cap proposta irrenunciable o innegociable, sinó que és una qüestió molt senzilla però cabdal: la confiança entre ambdós líders, seriosament malmesa després de l'episodi del “nou 9-N”. Un dels principals actius del procés fins avui ha estat una fràgil però sincera confiança entre tots els líders favorables al dret a decidir. Aquesta confiança esvaïda és avui imprescindible per tirar endavant la fase final del procés. CiU i ERC (i tant de bo també les CUP) han de ser capaços d'oferir-se mútuament les garanties necessàries per eliminar les malfiances i fer el pas definitiu
que el país reclama.