Ben a prop del xoc

La postal política espanyola és demolidora. Una cara de la moneda ens mostra que el govern recaurà un altre cop en un partit amb desenes de membres i exmembres destacats processats per una corrupció que demostra que s'assemblen més a una organització criminal que a una força política. L'altra cara de la moneda és un partit suposadament socialista que prefereix trair els seus votants per mantenir les prebendes negociades amb el franquisme durant la Transició. Un partit que ha vist com, casualment o causal, fa pocs dies la justícia arxivava un bon grapat de causes del frau multimilionari dels ERO d'Andalusia, que afectaven molts dels seus líders. Aquest és el drama d'Espanya. Les dues cares de la moneda ens mostren el mateix: un Estat corcat per la corrupció, on les esperances de canvi semblen més llunyanes que mai. L'objectiu principal del pacte PP-PSOE és que res no canviï, precisament. Davant aquest panorama, Catalunya no té cap altre camí que continuar les feines preparatòries de les estructures de la nova República i preparar-se per a un xoc inevitable. L'Estat ha decidit que el problema català s'ha de resoldre amb repressió judicial i asfíxia institucional. Els ciutadans haurem d'estar preparats per sortir al carrer amb voluntat de resistència pacífica però ferma, i els nostres representants han d'estar preparats per aguantar el tipus davant l'assetjament personal que vindrà.