Dies clau

Ahir mateix van entrar els pressupostos nostres de cada dia en la comissió parlamentària corresponent. D'ací a un parell de setmanes, doncs, sabrem com acaba la cosa, la cosa nostra també de cada dia. Perquè, si finalment a la CUP s'imposa el criteri dels més intransigents, o coherents, o flamencs, o radicals, o autèntics, o com en vulguin dir, no podran ser aprovats i el procés nostre de cada dia s'embrutarà encara més. És curiós. Resulta sorprenent que l'independentisme en bloc, malgrat aquestes turbulències, no s'altera gaire. Les enquestes assenyalen, obstinadament, que la parròquia que creu que l'única entesa amb Espanya és la de deixar-ho córrer no es desinfla. Gairebé totes les enquestes que s'encarreguen i es publiquen –les encarreguen i les publiquen aquells que poden– tenen com a objectiu certificar l'enfonsament definitiu del Partit Demòcrata i constatar que finalment la tropa d'Ada Colau ha desbordat Esquerra Republicana. No se'n surten. No diuen el que ells volen. Però els sondejos sí que recullen, per contra, que la CUP perd molt de suport electoral. Fins a la meitat. L'independentisme obté encara la majoria absoluta, però la CUP rep un fort càstig. És cert que també pateixen els exconvergents, però això és conseqüència d'una inèrcia que encara no han aconseguit girar. Però els cupaires... Ells, a ritme del temps, haurien de pujar. I baixen. Molts dels seus votants se n'han cansat. En són conscients? O no els interessa la qüestió i només somien revolucions?