Sobirania

Repeteix com un lloro Mariano Rajoy que no hi pot haver referèndum a Catalunya perquè la sobirania és una, indivisible i espanyola; així ho diu la Constitució de 1978, les set que l'han precedit des de 1812 i, per descomptat, les Leyes Fundamentales del franquisme. Tots i totes hereves i obedients seguidores dels Decrets de Nova Planta, que és el primer lloc on la sobirania va ser una, indivisible, espanyola per obra i gràcia de Felip V, rei absolut, que podia permetre's el luxe d'apel·lar al “dret diví”, i en el cas català al dret de conquesta, per autoproclamar-se “font de tota sobirania”. Aquest és, els agradi o no, l'origen d'aquesta sobirania indivisible que cap espanyol de bé gosaria qüestionar. Fraga era més honest que Rajoy quan afirmava: “Catalunya es tierra conquistada”. Tampoc no mentien els mapes polítics d'Espanya de 1852, que diferenciaven la “España incorporada o asimilada” (Catalunya, València, Balears i Aragó) de la “España uniforme i constitucional”. I què dir d'Espartero quan reconeixia que “por el bien de España es conveniente bombardear Barcelona al menos una vez cada 50 años”. Ell ho va fer dos cops (1842-43) i Franco també (1938). I abans que ells, Felip V durant un any sencer (1713-14). Abans d'allò, Catalunya tenia Constitució pròpia i era sobirana en quasi tot: parlament, dret, justícia, legislació, govern, economia, moneda, fiscalitat, duana, comerç, llengua i fins i tot diplomàcia. De tant en tant, algú des d'Espanya recorda amb entusiasme immobilista que catalans i espanyols ja fa més de 500 anys que estem junts, però sempre s'estalvien la part de la història que no els interessa i que no ensenyen a les seves escoles. Junts tan sols per la unió dinàstica dels respectius reis, però ni units, ni indivisibles, ni uniformes, ni sotmesos, ni dependents. Això va arribar més tard i per la força. Des de llavors ningú no ha preguntat aquí i, per descomptat, ningú no ha corregit allà. Tots són molt demòcrates i respectuosos dels drets, però la democràcia se'ls fa massa gran i incomprensible quan es parla de Catalunya. Llavors es limiten a fer seus el dret diví, el dret de conquesta i el de tirar bombes, si convé.