Ell és així

Segur que us hi heu tro­bat. Algú us clava un moc sense motiu apa­rent. Té un mal dia? No. Apa­reix una ter­cera per­sona, que supo­sa­da­ment la coneix millor que tu, i t'acla­reix: “No li facis cas, ell és així.” Ah. Perdó. Dis­cul­pes. I d'aquesta manera es va este­nent una bom­bo­lla d'immu­ni­tat que li per­met con­ti­nuar cla­vant mocs al per­so­nal perquè “ell és així”. No inten­tis can­viar-lo, per­dona-li tot i no li ho tin­guis en compte. És exac­ta­ment així com es llaura el pròxim moc, com creix la pre­potència d'un, la sub­missió de l'altre i tot sem­pre amb el con­curs d'aquell ter­cer, el que allarga la situ­ació amb una pre­tesa nor­ma­lit­zació de l'estu­pi­desa: “Ell és així.”

Dic tot això perquè de la tro­bada entre Jimmy Car­ter i Car­les Puig­de­mont hem lle­git i escol­tat les peripècies que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va haver de fer per poder-se reu­nir amb l'expre­si­dent nord-ame­ricà. Cer­ta­ment, era un bon relat nar­ra­tiu conèixer els detalls de la tro­bada: dele­gació de fun­ci­ons exprés a Jun­que­ras, viatge semi-secret i fer-la pública un cop cele­brada. I mal­grat això, la diplomàcia espa­nyola se'n va assa­ben­tar i va inten­tar tor­pe­di­nar la tro­bada. Tot això, sumat a la falsa polèmica sobre si la Gene­ra­li­tat va pagar per aquesta reunió, ha des­viat l'atenció sobre la qüestió de fons que explica tota la resta: l'Estat espa­nyol no vol que Cata­lu­nya s'expli­qui al món. És gravíssim, però... ell és així. El govern català només es volia reu­nir amb el Car­ter Cen­ter per par­lar. I en lloc d'inten­tar tan­car una segona tro­bada entre el minis­tre de torn i Jimmy Car­ter per expli­car la versió espa­nyola, es va optar per inten­tar boi­co­te­jar la pri­mera. I aquest fet, el de pre­veure, pres­su­po­sar, anti­ci­par-se i evi­tar el blo­queig espa­nyol és intel·ligent però sobre­tot indi­ca­tiu que s'ha per­dut la capa­ci­tat de sor­presa i escàndol: t'inten­tarà fotre, ell és així. I el mateix passa amb la inha­bi­li­tació per posar urnes, l'advertència si fas un tràmit par­la­men­tari o l'amenaça a l'inter­ven­tor si signa un paper. I en el fons, el que volen és que es com­pleixi la frase que ve després de “ell és així. Deixa-ho estar”.