Opinió

De reüll

Repensar els museus

És greu que en els òrgans de govern dels centres no hi hagi ni un sol expert

Pepe Serra ha reno­vat com a direc­tor del MNAC per als pròxims cinc anys. El balanç del seu pri­mer man­dat és posi­tiu per una sen­zi­lla raó: el museu ha gua­nyat auto­es­tima, té més presència i ja sap què vol ser, cosa que no podia dir fa cinc anys quan Serra va arri­bar després d'una fructífera etapa al cap­da­vant del Museu Picasso. El pro­blema és que li fal­ten eines per acon­se­guir-ho. Recur­sos, òbvi­a­ment, però també un replan­te­ja­ment del seu sis­tema de gover­nança. És un debat recur­rent en les grans ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals del país (els patro­nats, exclu­si­va­ment ocu­pats per polítics i empre­sa­ris, són gai­rebé clònics), però per alguna estra­nya raó no s'acaba d'afron­tar, i això des­es­pera les gents del sec­tor. No pot ser que el MNAC (i el mateix passa al Macba) no tin­gui cap artista en els seus òrgans de govern. Qui diu artista diu crític, his­to­ri­a­dor... Cap, no té cap expert asse­gut a la taula on es pre­nen les deci­si­ons. Serra està deci­dit a fer una trans­for­mació interna de la ins­ti­tució i fora bo que no trobés obs­ta­cles. Una altra dis­cussió que ell, com molts altres direc­tors d'equi­pa­ments, vol obrir des­a­com­ple­xa­da­ment té a veure amb el con­cepte impe­rant de soci­e­tat civil. Ho és només la que té un alt poder adqui­si­tiu? Si real­ment aspi­rem a tenir ins­ti­tu­ci­ons cul­tu­rals legi­ti­ma­des soci­al­ment i, per tant, cent per cent democràtiques, que­den can­vis impor­tants per imple­men­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia