El misteri dels Reis Mags

Per mi, és un enigma això de la Capital de la Cultura Catalana, malgrat que he intentat escatir la rendibilitat del muntatge, a part del benefici de qui en té la patent i ho explota en la frontera confusa del que és oficial i el que és privat. Incrèdul com sóc en aquest episodi, seguiré amb atenció l'inventari cultural d'un cicle obert al transcurs del 2010 i al desenvolupament pressupostari que comporta.

A Figueres, el proppassat dia 19 es registrà l'oficialitat del traspàs de capitalitat en uns actes presidits pels alcaldes de les dues ciutats pubilles (del 2009 al 2010) i amb una presència més aviat magre de públic, segons diuen les cròniques. Jordi Serra i Mateu Chalmeta tornaren a casa amb la patata calenta de veure què en faran de tot, més quan el pressupost no admet gaires alegries i la capacitat imaginativa d'alguns agents culturals està per demostrar. Però la titularitat ja és nostra i, amb permís de Xavier Tudela (l'home-capital), alguna cosa n'haurem de fer. Abans de finir el gener, un concert a tot drap obrirà la programació i, aquesta setmana vinent, la cavalcada dels Reis Mags i TV3 en faran el pròleg.

No hi ha dubte que el capvespre màgic del 5 de gener és la convocatòria estel·lar de les manifestacions als carrers badalonins i la propera es presenta amb l'afegit de ser retransmesa per la televisió nacional. A més, tractant-se de les primeres passes d'un 2010 de grans expectatives culturals, la vinguda de Ses Majestats d'Orient ha estat econòmicament molt ben dotada i reforçada amb la contractació de l'activista cultural Anna Plana per ordenar la vinguda règia. La primera decisió ha estat controvertida, quan el tàndem Pujol-Carbó ha estat alliberat de les vestimentes reials, al·legant que aquest any s'havia de confiar en autèntics professionals i els històrics reis nostrats no donaven el perfil que calia. Conflicte servit, amb males cares i incògnites incloses.

Notícia interessant fou la segona decisió, quan es féu públic que els Reis Mags arribarien per l'aire i es renunciaria a la vinguda per mar, i això anava acompanyat de la declaració municipal que s'havia de renunciar al desembarcament al port, ja que «era un espai desèrtic i aïllat de la moguda ciutadana». Com una bomba de rellotgeria, tangencialment explotava la realitat que, a l'entorn de Marina Badalona, no s'ha sabut crear la nova centralitat tan anunciada per la nostra classe política. El port és un desert; el canal, un bluf; el passat, una sospita, i el futur, una incògnita.

Per contra, els Reis aterraran a la plaça Central, també coneguda com Illa Fradera, entre maquinària variada i forats de diverses mides. Esperem que vinguin ben orientats i no cerquin la plaça o l'avinguda Pompeu Fabra, que els portaria al territori de la confusió, i que no caiguin en un dels esvorancs que senyoregen pel solar. Una incògnita és on s'arrenglaran els espectadors de l'arribada reial, en un conjunt suposadament gens inhòspit i ben preparat. És allà on Ses Majestats hauran de demostrar la seva professionalitat i saber saltar de l'helicòpter com si baixessin dels camells amb els quals hauran travessat el desert oriental. Després, al balcó consistorial, que en tal esdeveniment estarà disponible, segurament el ros dels tres farà el parlament més apropiat per a la festa. Cal suposar el protagonisme del ros, ja que la seva identitat és el més ben guardat dels secrets, el negre fou descobert davant d'un semàfor i el blanc pot recordar un responsable d'un centre cívic que féu les primeres braçades a la piscina municipal.

Lluny de malaguanyades interpretacions de tota mena, la cavalcada anirà amunt i avall per les avingudes ciutadanes, desvetllant somnis infantils de tota mena i deixant constància que Badalona sap somniar en el futur. Quan passi per la plaça Cortines, les càmeres de la televisió nacional faran partícip a tot Catalunya que els Reis hauran arribat i que durant la nit aniran per feina, distribuint regals a tort i dret des de la Capital de la Cultura.

Quan d'aquí a dotze mesos es tanqui el cicle i novament els Reis Mags tornin al pessebre de sempre i a Badalona es pugui renunciar a la professionalitat reial, aleshores es podrà fer balanç d'un any de capitalitat i veure els beneficis culturals que haurà deixat el gran esdeveniment anunciat pel govern municipal i que té en el senyor Tudela el seu profeta.