I no creure en cap

Francesc Montero, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, va guanyar el mes de maig el premi Serra d’Or de recerca en humanitats gràcies al seu treball sobre el periodista Manuel Brunet. Ara hi torna, per partida doble. Vull dir que torna a demostrar-nos la seva vàlua i la seva capacitat de treball. És el responsable de l’exposició que es pot veure tot aquest any a la Fundació Josep Pla i també l’editor d’una novetat que promet moltes satisfaccions: un recull de notes disperses, material inèdit que Pla pensava incloure en un volum no publicat de l’Obra Completa.

Ens movem, doncs, en l’univers planià, des de dues perspectives diverses que, d’alguna manera, es complementen. En l’exposició es percep de quina manera l’escriptor va viure l’impacte de la Gran Guerra, l’ensorrament d’un món i el naixement del període més convuls del segle XX. A Mig Europa cau, el títol de la mostra, veiem tant la percepció que es té del conflicte des de Catalunya com la gènesi del pas decisiu de Pla cap a l’escriptura, la “formació moral”, com diu el professor Xavier Pla. Ell mateix fa esment de la “consciència de la mort” que neix en l’escriptor de Palafrugell, perquè tant la guerra com la posterior epidèmia de grip l’aboquen a aquesta percepció dramàtica. En l’exposició, també podem observar “l’impacte de la Gran Guerra sobre el món periodístic català”, des d’Eugeni d’Ors a Rusiñol o Gaziel, exemples de com els escriptors participen en l’aventura periodística que s’inicia amb la contesa bèl·lica.

En els textos inèdits de Pla que Montero ha aplegat i que sortiran el novembre, hi trobarem un tast inesperat i atzarós (almenys pel que fa a la manera com ens ha arribat) de la seva prosa. Com a exemple, el mateix títol de l’obra: Fer-se totes les il·lusions possibles. És un fragment del llibre que ens el podríem aplicar ara mateix: “L’ideal consisteix a fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap.”