Opinió

LA GALERIA

Parquímetres de Farners

Després de deixar el tiquet al cotxe i donar-li’n les gràcies se’n va a comprar. Però ah, caram, quan torna l’home l’està multant!

Respecte a les noves tecnologies, hi ha ciutadans talentosos com el farnesenc Marc Canaleta, que entra a les profunditats del cor del seu smartphone, s’empesca un joc per a mòbils i després se’l ven a una empresa americana per 232 milions d’euros. Pas mal... La natura, per compensar, també ens procura ciutadans perfectament inútils a qui els dígits, les pantalles i les operacions seqüencials fan més por que una pedregada. A un servidor, per exemple, no li fa ben bé res agenollar-se davant d’un parquímetre de zona blava i suplicar-li que lliuri d’una vegada el tiquet, sense més instruccions a seguir. Fins que arriba un xaval, fica un euro i mig pel mateix forat on ell ja hi ha introduït 232 milions d’euros i recull la Coca-Cola, que ha baixat amb un gran terrabastall... Entremig dels dos extrems hi ha de tot: des d’aquell que té una gran competència funcional, sense arribar al punt dolç d’en Canaleta, fins a qui sobreviu amb una inseguretat raonable i minvant a mesura que rep les empentetes del proïsme. La protagonista de la Galeria d’avui és d’aquest últim perfil. Es diu Bego Vázquez i ens denuncia que ha estat víctima dels nous parquímetres diabòlics de Santa Coloma. O més ben dit: víctima del controlador que la va ajudar perquè no se’n sortia... –“M’orienta i jo, innocent i atabalada, escric la matricula malament, quatre números correctes però en ordre incorrecte...” Després de deixar el tiquet al cotxe i donar-li’n les gràcies, la Bego se’n va a comprar, amb una mica més de competència funcional que abans i la inseguretat estintolada. Però ah, caram, quan torna, l’home l’està multant! –“Però de debò em multa? Havent-me ajudat a comprar el tiquet i sabent que el cotxe era meu?” La resposta de l’il·lustre controlador (il·lustre per l’armilla fosforescent) no té preu: –El error es suyo...” Més tard, a la comissaria, ella explica l’incident als guàrdies. Ell li remuga alguna cosa “amb aquell gest seu de coll amunt” per acabar tancant la conversa així: –¡Y con esto que le digo se acaba todo!” La Bego paga la multa i comença a pensar en la reclamació a l’Ajuntament... El cas és que un servidor no es pot treure del cap l’home de l’armilla. Si mai me’l trobo a la plaça, tant de bo que hi hagi el xaval al darrere: seria un error imperdonable que, després d’ajudar-me a ficar les monedes per al tiquet, m’equivoqués de botó i en comptes d’una Coca-Cola em baixés una Fanta...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.