El vi i Sant Pere de Roda

Sí, Sant Pere de Roda i no de Rodes. Ens hem tret un pes de sobre gràcies a les investigacions de Narcís Garolera, catedràtic de la Pompeu Fabra: podem dir Roda sense embuts. El filòleg Garolera és vigatà i –important– casat amb una noia de Roses, la Pilar, la qual cosa l’ha apropat al tema. Tothom havia dit Roda parlant de serra i monestir, però la mateixa oficialitat que va decretar el plat “Turmes de vedella” –i no de vedell, que és qui en té (li pengen entre cames)– va establir que si Roses és diu Roses, també s’havia d’intitular el cenobi com “de Rodes”. En diuen “confusió per contigüitat”, una mena de falsa analogia, malgrat que els savis –Coromines, Papell...– fa dècades que havien advertit que monestir i serra són de Roda, que ve del cèltic Rota (com Roda de Berà, Roda de Ter). Inconnex amb Roses, que ve del grec Rhodes.

Però del que havíem de parlar és d’unes sessions, de moment estivals, que el monestir ofereix els dijous a les 8 del vespre fins al 31 d’agost. Es tracta de resseguir els moments crucials de la baluerna benedictina en relació amb el vi. Del segle IX que s’hi estableixen els monjos fins al XIX que Mendizábal els dilueix, hi van mil anys d’història; dit en cursi, íntimament relacionals amb la producció, aplec i venda de vi. Els benedictins que s’instal·len a la serra de Roda amb el preromànic seran poderosos, però també passaran crisis religioses, feudals (ho eren amb extenses possessions), econòmiques i polítiques com la darrera que els va dissoldre. L’explotació de les extenses vinyes que tenien a la serra i a la Plana els permetran una vida cenobítica rica i prestigiosa entre els monestirs medievals. Fa mil anys el vi era molt diferent de l’actual, i els canvis a què és sotmès acompanyen la història de l’edifici i de les persones que l’habitaven (monjos i servents, anomenats “família”) fins a la gran crisi vitivinícola de la fil·loxera del XIX, gairebé coincident amb la desamortització del liberalisme espanyol que aboleix l’orde.

La sessió del dia 3 va anar a càrrec de Clara Poch, entusiasta conservadora de la casa, que va oferir un recital d’història i anècdotes, de crisis i èxits, de monaquisme i de viticultura..., de tot el que lliga la trena formada pel monestir, els monjos i el vi. El periple per la casa conclou a la terrassa panoràmica on és ofert a la concurrència un tast de tres vins –aquest dia eren del celler Martí Fabra– acompanyats de tres exquisideses elaborades pel restaurant del cenobi. Mérite le détour.