Juncker té tota la raó

El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, va afirmar, en rebre l’honoris causa per la Universitat de Salamanca, que “els nacionalismes són un verí que impedeix que Europa treballi de forma conjunta per influir en l’esfera mundial”. Doncs en aquesta ocasió, estic totalment d’acord amb aquest polític luxemburguès que, de ben segur, estaria ben content que el seu petitíssim país fos absorbit, per exemple, per Alemanya, per evitar, justament, la fragmentació europea que denuncia. Però, repeteixo, hi estic d’acord perquè han estat justament els nacionalismes, com l’espanyol, el francès o l’italià, per exemple, els que han impedit a la Unió Europea avançar. Aquests nacionalismes, molts d’ells excloents i amb manifestacions violentes, han evitat que els estats hagin cedit la sobirania necessària perquè Europa pogués ser governada amb un sol objectiu. I així ens va, en economia, en polítiques de migració, etcètera. El que diuen Juncker, o el president del Consell d’Europa, Donald Tusk, o el mateix Parlament europeu no té cap incidència. L’important és el que decideixen Angela Merkel, Emmanuel Macron i 25 líders més a les reunions que fan per defensar els interessos dels seus països, no pas d’Europa. Per tant, el nacionalisme és un verí.

El que passa és que quan aquest nacionalisme és excloent i té expressions violentes, com és el cas de l’espanyol, la reacció racional és el nacionalisme de reacció. Ser nacionalista fins a poder deixar de ser-ho, per evitar la destrucció de la teva nació per terra, mar i aire, com està passant a Catalunya des de fa anys. Alguns han descobert ara que això passava perquè durant anys han participat de la destrucció quedant-se la comissió. Benvinguts al carro, sigui com sigui. En tot cas, l’objectiu d’aquests nacionalistes racionals –internacionalistes, en diuen alguns–, és deixar de ser-ho, cosa que, des de l’1-O, està més propera a Catalunya. Només és qüestió de temps.