El sostre d’Espanya

A Trevélez, el poble de Las Alpujarras, província de Granada, que passa per ser el més elevat de tot Espanya, se m’acosta un senyor que –perdonin la menció personal– em diu: “Le veo siempre por TV3 y he querido saludarle y felicitarle porque estoy de acuerdo con usted.” Si està d’acord amb mi deu ser que és sensible al procés independentista, que és de l’única cosa que parlem a les tertúlies de TV3. Em penso que deu ser un ciutadà de Catalunya que es troba a Trevélez, com jo, de visita entre cultural i turística, i sí que hi és de pas, però viu permanentment a Almeria. Sintonitza TV3 a través de Movistar. “Los catalanes estáis dando una lección a España; a ver si la aprenden.”

Trevélez és famosa pels pernils que s’hi elaboren. No crien els porcs ni els maten. Les peces que l’aire glaçat de Sierra Nevada convertirà en pernils garratibats els arriben de diferents llocs d’Espanya. Entre ells, Catalunya i, molt principalment, Girona. A nosaltres els purins, a ells la fama. Em fa l’efecte que l’anomenat “boicot als productes catalans” no té aquí cap ressò ni futur.

Granada està equipada amb una caserna de la Guàrdia Civil enorme. A l’entrada i als carrers que hi conflueixen es van sentir els crits de “a por ellos” quan els efectius policials es van desplaçar a Catalunya per fer fracassar el referèndum de l’1 d’octubre. Al centre més burgès de la ciutat pengen dels balcons nombroses banderes espanyoles que només s’expliquen com a reacció a les estelades de Catalunya. Després, però, entres en un bar o en un restaurant, i sempre hi ha un propietari o un cambrer que parla el català o l’entén. Havien vingut a treballar a Catalunya i han tornat a la seva terra. Si no estan d’acord amb la independència, són comprensius amb els que la defensen. Dalt del castell de Salobreña, el guarda ens diu quan ens sent parlar: “Yo no veo muy clara la independencia, pero mi sobrina es pediatra en el Vall d’Hebron, y es independentista ella, y lo son toos.”

Ens porten a un tablao flamenc. Les bailaoras s’arremanguen els faralaes per fer vistent el zapateao. A l’extrem sud del cos europeu i espanyol es manifesta la rebequeria, la pataleta. Estic una mica engripat pel fred que baixa de la Sierra i m’ha vingut aquesta imatge al cap. El guitarrista d’una cueva del Sacromonte ens demana d’acostar-lo a casa amb l’autocar: “A ver si arregláis pronto ese puto problema, que nos está haciendo sufrir mucho.”

No sé si Trevélez és el nucli habitat més alt de la jurisdicció espanyola. Diria que Dòrria, al Ripollès, el poble on estiuejava Josep Benet, el supera en uns metres. Ho deixarem. Ja em va bé que dalt de “el techo de España” es digui que les aspiracions catalanes són exemplars.