La cortina de fum

L’Estat espanyol és un país que, immers en la crisi institucional més gran des de la recuperació de la democràcia, es distreu amb la lletra de l’himne que Marta Sánchez proposa incorporar a la Marcha real. I el patriotisme, mai renyit amb el ridícul, està (de nou) servit. En la cursa que disputen el PP i Ciutadans per veure qui defensa més i millor la unitat d’Espanya, les dues forces s’afanyen per intentar rendibilitzar la iniciativa. Informatius i programes televisius s’hi agafen i el debat es focalitza en la nova versió. Això, mentre al Congrés es continuen destapant les vergonyes de la trama Gürtel, amb l’empresari Álvaro Pérez, més conegut com El Bigotes, apuntant al marit de la popular María Dolores de Cospedal. Això, mentre, en plena ofensiva per fulminar la immersió lingüística, el Constitucional rebrega les pretensions de l’executiu estatal que la Generalitat es fes càrrec de la despesa de les famílies que demanen l’escolarització en castellà. Això, mentre els dirigents independentistes van passant pel Tribunal Suprem. I amb la decisió d’Anna Gabriel de no comparèixer-hi i romandre a Suïssa, complicant encara més la voluntat dels de Rajoy d’intentar girar full de l’últim any, un cop s’hagi format govern a Catalunya. Com fent veure que no hi ha presos polítics i exiliats. La lletra de Sánchez, la gran cortina de fum. La ficció ideal per estalviar-se mirar la realitat de cara. A algú li estranya que es parli de l’himne?