De Girona al món

Girona ha dei­xat de ser des de fa uns anys una ciu­tat de segona divisió per com­pe­tir amb qual­se­vol ciu­tat del món. Ja no estem par­lant d’aque­lla Girona grisa i mig bruta de fa unes dècades, on el pro­vin­ci­a­nisme tras­pu­ava en la majo­ria de les acci­ons dels seus ciu­ta­dans. Ho demos­tra el fet que diu­menge la ciu­tat visqués una de les fites que que­da­ran mar­ca­des en la història de l’esport del nos­tre país. Dos ger­mans, els Gasol, van reu­nir un estol d’estre­lles del bàsquet, sobre­tot espa­nyo­les, però amb algu­nes que bri­llen amb llum pròpia a l’NBA, com ara Jimmy But­ler. No par­la­rem de bàsquet, sinó de l’impacte que suposa aquest fet. Fa uns anys ningú s’hau­ria plan­te­jat fer un espec­ta­cle d’aquest tipus a Girona. I no per una manca de capa­ci­tat, sinó per la creença popu­lar que tot s’havia de fer a Bar­ce­lona. La capi­tal cata­lana té una força mun­dial, i en cap cas es tracta ara de menys­te­nir-la. Tot al con­trari, Girona s’ha anat situ­ant al mapa del món per múlti­ples fac­tors. Com dèiem fa dues set­ma­nes, els ger­mans Roca han fet que inde­fec­ti­ble­ment per­so­na­li­tats d’arreu del món hagin fet cap fins al barri de Ger­mans Sàbat per fer-hi un àpat sucu­lent. El pas de l’Akas­vayu, gran èxit espor­tiu i de marca, encara que nefast en estratègia finan­cera i que encara paguem els giro­nins cada any, va dei­xar el pòsit de grans juga­dors vivint a la ciu­tat. Marc Gasol ha que­dat atra­pat per aquesta ciu­tat modesta, pot­ser una mica massa orgu­llosa de si mateixa a vol­tes, i ha fet pos­si­ble aquest par­tit pla­ne­tari. Repe­tir el salt ini­cial històric dels All Stars del 2015 ser­via d’excusa per reu­nir a Fon­ta­jau l’estol de refe­rents del bàsquet euro­peu i algun també d’ame­ricà. A més, els Gasol van demos­trar que Fon­ta­jau podia ser durant un parell d’hores el germà petit del mític Madi­son Square Gar­den, amb espec­ta­cles con­ti­nu­ats a la pista, on el bàsquet sem­blava només un ele­ment més del gaudi. Girona s’ha fet un lloc també gràcies a Tem­po­rada Alta i la seva excep­ci­o­nal feina cul­tu­ral, i no només sobre l’esce­nari o entre bam­bo­li­nes, però també hi han aju­dat la sèrie Joc de Trons i la gra­vació fa uns estius ja d’una part d’una de les tem­po­ra­des, el pas del Tour per la ciu­tat o ara que diver­sos ciclis­tes pro­fes­si­o­nals hi tin­guin la seva adreça de cor­reu postal. Pot­ser al final podrem dir orgu­llo­sos i sense fer-hi befa: “Però Girona més!”