La puta i la Ramoneta

Vaig tenir l’oportunitat, durant uns quants anys (i ara no ho fem perquè ell no vol), d’entrevistar cada mes d’agost el president Jordi Pujol, a qui aquest país em sembla que mai no li reconeixerà prou el que (malgrat tot) va fer durant els seus anys de govern. L’agost del 2011, Pujol reflexionava a El Punt Avui sobre què havia canviat després de la sentència de l’Estatut. Deia Pujol: “El peix al cove com a estratègia bàsica crec que s’ha acabat”, i hi afegia: “Catalunya ja no pot fiar, ara s’hauria de pagar per endavant.” Un any després –aquest cop en una entrevista al desaparegut setmanari Presència–, Pujol em va servir el millor titular (era tan bo que durant setmanes el Polònia se l’apropiaria sense citar-ne l’origen –ves quina novetat, que no som l’Ara!–). Deia Pujol en aquella ocasió: “S’ha acabat fer la puta i la Ramoneta; el govern ha de ser valent i la societat també.” Era l’agost del 2012. Vindrien manifestacions multitudinàries, nouenes, l’1-O, les detencions, els exilis i ara els ultimàtums. No sé ara què pensa Jordi Pujol del congost on ens trobem (“no serà fàcil, però Catalunya pot arribar a ser independent”, deia aleshores), però tot això del peix al cove i de la puta i la Ramoneta m’ha vingut al cap (i és que un ja té una edat) en veure i sentir la pressió que reben aquests dies a Madrid ERC i JxCat (bé, el PDeCAT, que ve a ser la versió light de JxCat) en relació amb els pressupostos de la Generalitat. El president Sánchez i el republicà (qui ho diria) Pablo Iglesias han pactat els pressupostos de l’any vinent i, ai las, ara resulta que necessiten els vots dels diputats d’ERC i del PDeCAT per tirar-los endavant. La ministra Montero deia dijous que Catalunya podria deixar d’ingressar gairebé 2.200 milions d’euros si no s’aproven els nous pressupostos; uns pressupostos que, a més, va dir, serviran per apujar les pensions. “No s’entendria que a Catalunya renunciessin a 2.000 milions que podrien destinar a la salut dels catalans i a d’altres necessitats”, sentenciava. Xantatge emocional? Serà interessant, veure què farà el PDeCAT a Madrid. Què triomfarà? El peix al cove? La puta i la Ramoneta? O el referèndum o referèndum? Ja ho veurem.