Fer el pobre

I tan pobres com som...

Del temps del poeta, les coses no han canviat gaire. El Nadal se segueix celebrant, alçat com una bastida endiumenjada, on els manobres, per un moment, deixen de traginar ciment i galledes d’aigua freda per lliurar-se al festeig de les coses que fan venir ganes de viure, mentre l’infern de la misèria segueix guanyant adeptes i el cel beneeix encara que els rics ho siguin cada dia una mica més.

Nadal és temps de baixar de la bastida per passejar pels carrers engalanats. El passeig i l’ofici de badar és propi dels pobres. Els rics no passegen, es passegen, s’ensenyen. Els pobres passen, miren, somien. Passejar és de franc, per això és de pobres.

Aquest Nadal, Barcelona ha fet un regal preciós als necessitats d’estímuls visuals, un lloc immillorable on anar a fer el pobre. Ha quedat oberta la nova escullera del port, un espai ample i magnífic que discorre entre el mar bategant i la nova marina esportiva. El més recomanable és visitar el lloc a primera hora del matí. El passejant hi troba de tot. A un costat, el regal immerescut de la meravella del sol ixent, bany daurat damunt la inquieta mar blava. A l’altre costat, el regal que mai es podrà fer i que el retornarà a la seva condició de pobre; els iots de luxe de la nova marina esportiva.

Al fons, una vista inèdita de la ciutat immensa, conglomerat d’il·lusions que un dia un món potser menys bell però més just serà possible.