Artistes a Nova York

El publicista Lluís Bassat té establerta a Mataró la fundació que a nom seu i de la seva dona administra la impressionant col·lecció d’art contemporani que acumula. La fundació no va trobar acollida a Llavaneres, on Bassat té casa, ni tampoc a Barcelona, i l’Ajuntament de Mataró li va oferir estatge. Li va oferir també la Nau Gaudí perquè periòdicament anés exhibint la col·lecció, per parts. La Nau és “el quilòmetre zero” de la carrera de l’arquitecte Antoni Gaudí. Va ser la primera obra seva, una dependència de fàbrica encarregada per una cooperativa tèxtil. Mentre la feia, va desenvolupar l’únic amor documentat. Ella es deia Josefa Moreu, era la filla del director de la cooperativa i una dona com n’hi havia poques a l’època: intel·lectual, mestra, pianista, aventurera... Gaudí tenia entrada a casa seva. Alguns cops s’hi quedava a dinar. La Josefa el va rebutjar, diuen, perquè els fideus se li enganxaven a la barba. Gaudí, desolat, va fugir a Barcelona havent deixat a Mataró un edifici elemental, gairebé una barraca, cobert per primer cop amb els arcs diafragma que aplicaria a tantes construccions i el farien cèlebre. Una restauració esplèndida va deixar com nova la nau, que mereix una visita. Els japonesos ja ho saben. A vostès, lectors, els n’alerto i no és la primera vegada que ho faig.

Bassat ens va convocar a la Nau Gaudí dimecres per anunciar-nos que s’emporta set artistes mataronins a Nova York. L’estructura corporal de Bassat està coronada per un cap enorme, massís, cúbic, un cap com de tòtem, un cap que Manolo Hugué hauria resolt amb dos cops de martell. Als de Mataró ens diuen capgrossos. Bassat estava destinat a acompanyar-nos. Treballar a les seves ordres deu ser enriquidor però també temible: mana molt, es fa el que ell vol. Va presentar els artistes escollits com un general, en una cerimònia que a Mataró no es veu mai: projeccions, entrevistes, discursos, una escenografia elegant, tot mil·limetrat, expeditiu i sense cap falla. No van fallar ni els micròfons, que fallen sempre pertot. Els set artistes, contentíssims. Exposaran a l’Instituto Cervantes de Nova York. En aquella casa havien sol·licitat a Bassat els noms més coneguts de la seva col·lecció, un Tàpies, un Ràfols, un Cuixart, però ell, davant les dimensions reduïdes de l’espai i perquè volia donar impuls als creadors de la ciutat que l’ha afavorit, els porta artistes de Mataró solvents i “col·leccionables”. Entre els set, un fotògraf, Ramon Manent. Hi presenta dues imatges de la Nau Gaudí. Els americans quedaran parats i Bassat, que no fa mai res perquè sí, publicitarà l’edifici envejable que usufructua.

A més de Manent, els artistes són Rosa Codina-Esteve, Josep M. Codina, Perecoll, Marc Prat, Jordi Prat Pons i Josep Serra.