Material de campanya

“Mentre dieu que busqueu el consens, conspireu; mentre invoqueu la salus Republicae, treballeu per minar-la; mentre us presenteu hàbilment com a perseguits, tendiu pèrfides xarxes per colpejar subreptíciament adversaris i enemics.” Això ho va escriure Marc Tul·li Ciceró en una de les epístoles per les quals, juntament amb els seus discursos i tractats de retòrica, se’l considera un dels autors més importants de la literatura clàssica. La crítica és perfectament vigent i algú hi podria trobar paral·lelismes amb moltes situacions del present. També mantenen la seva utilitat els consells per a candidats que el seu germà, Quint Tul·li Ciceró, va recollir al breviari de campanya Commentariolum Petitionis al segle I abans de Crist. Ciceró convidava els candidats a centrar-se en un doble objectiu: obtenir l’adhesió dels amics i el fervor popular.

L’obra de Quint Tul·li Ciceró ha estat reeditada i forma part de les lectures imprescindibles per als qui es dediquen a la política, tant dels que formen part de les llistes com dels que dissenyen les campanyes, però els seus consells semblen haver caigut en l’oblit. Ben cert és que els candidats que es presenten a aquestes eleccions s’estan esmerçant a aconseguir l’adhesió dels amics, fins al punt que la majoria han començat per envoltar-se de fidels aduladors i han eliminat aquells que els podien fer ombra o que podien liderar una crítica. A més a més estem assistint a una campanya per a convençuts en la qual els missatges es dirigeixen al bloc d’electors habituals. Amb discursos tan compartimentats no és estrany que algunes enquestes apuntin ja un repunt de l’abstenció en aquestes eleccions. La proximitat s’assembla cada cop més a l’endogàmia i el que es detecta, almenys fins ara, és una renúncia majoritària a despertar el fervor popular del qual parlava Ciceró. Marc Tul·li Ciceró es va haver d’enfrontar a sis rivals en el seu objectiu de ser escollit membre del Senat de Roma. Entre els adversaris, als quals finalment es va imposar, hi havia tirans i populistes. Lluny de mimetitzar-se amb ells, va seguir els conselles del seu germà i va aprofitar cada una de les ocasions en què va parlar en públic com si en cada moment se li estigués fent un judici públic en què hagués de demostrar el seu talent. Que ho va aconseguir ho demostra no només el seu èxit electoral, sinó el fet que la seva figura ha guanyat reconeixement i dimensió amb el pas del temps.

Quan s’ha arribat a l’equador de la campanya d’aquestes eleccions a les Corts espanyoles, el candidat a la reelecció és l’únic presidenciable que sembla en condicions de desbordar les previsions que recollien les enquestes quan va començar la cursa electoral. Tant és així que ha començat a modificar la seva estratègia i ha apujat el to del seu missatge contra l’independentisme, convençut que no necessitarà els seus vots a partir del dia 28. Sánchez vol sembrar la idea que no hi haurà cap altre candidat amb possibilitats de ser investit i que cada escó que sumi el PSOE serà una quota menys a pagar d’hipoteca. Ha estat capaç de convertir en una fortalesa una de les debilitats per les quals una part del seu electoral tradicional li havia girat l’esquena.

Indecisos. Si hi ha una característica d’aquestes eleccions que recullen també totes les enquestes és l’alt nombre d’indecisos: electors que encara no han decidit el seu vot o que afirmen que es reserven l’opció de repensar-ho fins a l’últim moment. Ja ho deia Quint al seu germà Marc, que si aconseguia el suport dels indecisos, aquests li donarien un suport més entusiasta que qualsevol altre elector. Per guanyar nous suports, els consells de germà eren, entre d’altres, alimentar les esperances dels més joves, adular els electors per aconseguir la seva simpatia i prometre’ls fins i tot allò que no puguis complir. Quint Tul·li Ciceró també aconsellava sobre com convèncer un enemic: justifica davant dels que has perjudicat, fes-los veure que si et brinden la seva amistat els podràs ajudar en el futur, i davant dels que sense motius no t’aprecien, dedicat a allunyar-los els sentiments d’hostilitat fent-los algun favor. Potser tot això estigui reservat per a la recta final de la campanya.