Benvinguts a Turquia

No fa gaires mesos, el 17 de juny del 2018, el candidat a la presidència de Turquia pel Partit Democràtic del Poble (HDP), Selahattin Demirtas, va poder fer un discurs des de la presó dirigit als seus electors, retransmès per la televisió estatal turca. El líder kurd, empresonat des del 2016 per l’Estat turc, va resultar ser el tercer candidat més votat en les eleccions de l’any passat. El Tribunal Europeu de Drets Humans –que actua amb més rapidesa si les violacions als drets humans es produeixen fora de les fronteres de la UE que dins– va demanar la seva llibertat a finals del 2018, però la justícia turca el manté detingut.

Els dies 18 i 19 d’abril del 2019, la situació es repeteix en un altre estat europeu, aquest cop dins de les fronteres de la UE. Les imatges d’aquella taula minúscula, la bandera i el quadre del Borbó de fons –un esforç lamentable per humiliar i ridiculitzar– i els dos presos polítics –Jordi Sànchez i Oriol Junqueras–, resulten demolidores per als esforços de l’Estat espanyol per presentar unes credencials democràtiques plenes. Cap ciutadà honest de Catalunya, d’Espanya, d’Europa o del món no pot sostenir l’argument que assegura que el funcionament democràtic de l’Estat és impecable i que la separació de poders és absoluta. Igual que el líder kurd, els polítics catalans empresonats seran membres del Congrés, però continuaran empresonats. Una violació flagrant dels seus drets humans i polítics, i una violació encara més greu dels drets de representació dels centenars de milers de catalans que els votaran. Molts espanyols s’indignen quan es compara Espanya amb Turquia, però el judici grotesc que cada dia veiem al Tribunal Suprem, sumat a la manipulació mediàtica i informativa, i l’intent de ridiculització durant les rodes de premsa desmenteixen que l’Estat espanyol sigui una democràcia de qualitat. L’única resposta possible en vista d’això és evitar que un partit unionista pugui fer gala d’haver guanyat les eleccions a Catalunya.