La Funcional funciona

La Fun­ci­o­nal Tea­tre és la com­pa­nyia que un grup d’amics va crear, l’any 1989, en un balcó de la Ram­bla de Figue­res. En aquell moment la cosa devia sem­blar una mena de broma, una juguesca, un pro­jecte graciós. Però aquell balcó va donar molta visió de futur perquè ara, pas­sats trenta anys de la bal­co­nada, La Fun­ci­o­nal segueix fun­ci­o­nant; sem­pre ho ha fet en ritme ascen­dent, i de quina manera. Van començar amb l’obra La nit de les tríbades, del dra­ma­turg suec Per Olov Enquist, que van tor­nar a repre­sen­tar quan cele­bra­ven els seus vint-i-cinc anys de tre­ball cons­tant i seriós dins del món del tea­tre ama­teur. Van triar aque­lla obra per remar­car, ja des del començament, l’interès per ofe­rir mun­tat­ges tea­trals d’una certa enti­tat, dins d’una línia de rigor, com­promís i exigència. No fa gaire, en home­natge i record a l’entra­nya­ble Helena Cusí, que va ser actriu, direc­tora i un dels pun­tals de La Fun­ci­o­nal, van estre­nar un (altre) gran espec­ta­cle que mera­vellà: El ball. I la feina i repre­sen­ta­ci­ons que han mun­tat i ofert durant aquests trenta anys, ha resul­tat impor­tant i prolífica.

No puc pas ama­gar que amb la gent de La Fun­ci­o­nal hi he tin­gut con­tac­tes, alguna com­pli­ci­tat, i ober­ta­ment em declaro amic de tota la troupe. A part de ser molt bona gent, hom no diria pas que són ama­teurs, sinó pro­fes­si­o­nals ins­truïts. Una vegada més ho aca­ben de demos­trar: amb un petit guió vole­iant sobre cent cin­quanta anys d’història de Figue­res, han bas­tit un espec­ta­cle tan excep­ci­o­nal com sen­zill, tan entra­nya­ble com qua­li­ta­tiu. Aquesta vegada, i din­tre un any de cele­bra­ci­ons diver­ses, ha sigut per subrat­llar en valor el segle i mig de la saba­te­ria Roig de Figue­res. I és que, tal com ha dit un dels direc­tors de La Fun­ci­o­nal, en Josep Maria Cor­tada, el bon tea­tre forma part de la història de la ciu­tat i part impres­cin­di­ble del seu pre­sent. Només un punt fosc en aquesta última cele­bració: entre els assis­tents que ompli­ren la sala de tea­tre de La Cate de Figue­res, ningú de l’Ajun­ta­ment. Ni de l’entrant ni del sor­tint d’ahir. Ningú. Zero. Absència total, vis­tent i mani­festa. Ni un dels vint-i-un regi­dors, ni l’alcalde, ningú de la vella o nova regi­do­ria de Pro­moció Ciu­ta­dana o de Cul­tura, bé i trac­tar-se de fes­te­jar un segle i mig de bon comerç i ser­vei a Figue­res. La Fun­ci­o­nal fun­ci­ona, però hom diria que a la ciu­tat no fun­ci­ona pas tot. Sal­tem vide­tur.