I això és tot, Pedro?

Decebedor. Aquest és l’adjectiu que em ve al cap si em pregunten què en penso del discurs de no investidura que ahir Pedro Sánchez va fer al Congrés. La d’ahir (la que es votarà avui, vaja) és la història d’una investidura fracassada que presumiblement reeixirà aquest dijous, quan hi haurà una segona votació i Sánchez i Iglesias potser ja hauran arribat a l’acord que a mi em sembla que tots dos necessiten. I és justament per això, perquè la intervenció de Sánchez d’ahir no era res més que una radiografia de com veu Espanya, que encara el trobo més decebedor. Va amenaçar amb el perill d’unes noves eleccions, va obviar Catalunya, del tot, i es va limitar a parlar d’una “Espanya unida en la diversitat”. Hi ha qui entén (i podria ser que fos així) que Sánchez no va parlar de Catalunya (del conflicte entre Catalunya i Espanya, vull dir) perquè es guarda la munició per avui, que és quan intervindran les formacions independentistes al Congrés. Potser sí. Però ja és indicatiu de la seva valentia, decisió i empenta a l’hora de resoldre el conflicte. Tot i això, però, tot i el discurs decebedor d’ahir, la pregunta continua essent la mateixa: i què farà, ara, l’independentisme? A mi em sembla que l’independentisme, que ja va fer un ‘todo gratis’ a Sánchez durant la moció de censura a Rajoy, té moltes ganes de tornar-hi. I que en part s’hi veurà abocat. No només perquè ERC ja fa dies que diu que farà un PNB i no bloquejarà la investidura (cosa que també diu una part de l’ara despistat món convergent), sinó perquè en aquesta ocasió, i per primer cop des del restabliment de la democràcia, hi ha la possibilitat que al govern espanyol hi hagi una coalició. La pregunta torna a ser la mateixa de temps enrere: val la pena donar una oportunitat a Sánchez? Defensarà la formació d’Iglesias el dret a l’autodeterminació com quan no era al govern? Farà alguna proposta, Sánchez, si és investit? Serà diferent, tot plegat, amb un govern de coalició? No ho sé. Només sé que la pressió a l’independentisme creix de forma exponencial a mesura que s’acosta el pacte Sánchez-Iglesias. Ja ho veurem.