Liberals quan interessa

La patronal Foment del Treball ha denunciat l’Assemblea Nacional Catalana per “competència deslleial” pel sol fet d’haver posat en marxa una pàgina web que permet a l’usuari cercar empreses amb l’objectiu d’esperonar “una realitat econòmica desvinculada dels poders polítics i dels oligopolis”. És irònic que justament el passat mes de març Foment del Treball anunciés la creació d’un think tank anomenat Institut d’Estudis Estratègics. Dic irònic perquè en la nota de premsa de la seva creació s’hi explicava que entre els seus objectius hi ha “la difusió del pensament econòmic liberal”. Sol passar sovint que els apòstols contemporanis del liberalisme no són altra cosa que portaveus dels interessos de les grans fortunes i dels entramats d’amiguisme. Liberalisme per abaixar impostos als rics, per evitar la intervenció dels interessos col·lectius en l’economia, perquè res no limiti la seva voracitat. Liberalisme que s’esfuma quan es tracta de respectar la capacitat de decisió del ciutadà o d’apropar-se al BOE i a la llotja del Bernabéu: aleshores el que cal és força intervenció estatal, urgentment i sense cap mena de fre. Sorprèn –irònicament parlant, és clar– que les patronals plorin tant per una qüestió que, simplement, es basa en la lliure elecció del consumidor en funció dels criteris que considera més escaients, així com en la iniciativa d’una entitat privada sostinguda pels seus associats. Si Greenpeace fa un directori d’empreses ecològicament sostenibles o PETA elabora un llistat de marques de roba que no utilitzen pell en les seves confeccions, o qualsevol ONG fa una llista de companyies que fan aportacions al desenvolupament del Tercer Món, segur que tots ho trobarem d’allò més normal i comprensible. Cadascú té dret a gastar-se els diners allà on li sembli convenient i cada empresa ha de poder comprometre’s socialment amb allò que li surti de l’entrecuix, només faltaria.