Desigualtat i ideologia

Des dels anys setanta del segle pas­sat, l’escola impe­rant en teo­ria econòmica ha estat el libe­ra­lisme. Aquest cor­rent va pro­po­sar una solució basada en la des­re­gu­lació que va donar bons resul­tats fins a l’any 2007 als països desen­vo­lu­pats, i inclús fins avui si mirem les eco­no­mies emer­gents.

En el dar­rer any, els sig­nes de canvi de para­digma es mul­ti­pli­quen. Els eco­no­mis­tes que denun­cien els pro­ble­mes del model actual tenen cada cop més bona aco­llida.

Tho­mas Piketty n’és un. En un nou lli­bre, traça el vin­cle entre desi­gual­tat i ide­o­lo­gia. És a dir, la desi­gual­tat en una soci­e­tat seria una opció política. Si bé la desi­gual­tat a escala glo­bal s’ha reduït per la con­vergència entre països desen­vo­lu­pats i països emer­gents, dins de cada país la desi­gual­tat ha cres­cut.

Piketty pro­posa dues mesu­res que segu­ra­ment veu­rem més en l’agenda política.

En pri­mer lloc, la falta de meri­tocràcia que s’ori­gina en l’edu­cació. Una soci­e­tat no pot anar bé si con­demna una part sig­ni­fi­ca­tiva de la població a no poder asso­lir el seu poten­cial per haver nas­cut en un deter­mi­nat entorn. Una pro­posta és fixar una quan­ti­tat igual per a l’edu­cació de cada indi­vidu.

En segon lloc, els impos­tos.

Actu­al­ment, els molt rics paguen menys en per­cen­tatge que la classe mit­jana.

La renda del tre­ball té tipus més lesius que la del capi­tal, i els tipus sobre la renda del capi­tal, molts esque­mes legals per reduir-los encara més. A més, els impos­tos que paguen les empre­ses han anat bai­xant apro­fi­tant la glo­ba­lit­zació. Cal una reforma impo­si­tiva en aquest sen­tit.

És molt posi­tiu que s’abordi aquest pro­blema no des del popu­lisme –“Que paguin els rics!”, diuen, i en rea­li­tat paguen els que més tre­ba­llen–, sinó des dels prin­ci­pis d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats i con­tri­bució al bé comú segons les capa­ci­tats.