L’operació Torra

Anàvem massa bé. A les portes d’un cafè para todos pressupostari (pressupostos a Barcelona, pressupostos a la Generalitat i pressupostos a Espanya), i després del gran procés de desjudicialització que vivim arran de la investidura de Pedro Sánchez (sí, és una altra ironia), el Suprem va decidir ahir –caram, quina sorpresa!– intentar dinamitar un altra cop la legislatura catalana deixant el president Quim Torra sense escó al Parlament. Es veu que la Junta Electoral Central, la sacrosanta Junta Electoral Central (que és la mateixa que va intentar impedir que Puigdemont i Comín es presentessin a les europees i després s’ho va haver d’empassar), ara té raó quan considera que Torra ja no és diputat al Parlament. La decisió de la JEC –la sacrosanta JEC– va anar d’un pèl (set vots a favor, sis en contra) però ahir el Suprem ho va corroborar per unanimitat. Ooooooolé! Tant li fa que no hi hagi cap sentència ferma. El Suprem entén que deixar ara Torra sense escó –i que algú altre ocupi el seu lloc com a diputat– “no genera cap situació irreversible”. Caram. Doncs a mi que m’ho expliquin. Què passa llavors si quan hi hagi sentència definitiva el president de la Generalitat és absolt i, per tant, no hauria de ser ni inhabilitat ni quedar-se sense escó? O és que aquesta opció ni els ha passat pel cap? És evident que no. Torra és culpable, encara que no hi hagi cap sentència definitiva, i tot el que està passant ara és un simple tràmit. El volien inhabilitat, ni que de moment sigui només com a diputat. Una manera de demostrar quin és l’aparell que mana de veritat a l’Estat i una manera de desestabilitzar –de continuar desestabilitzant, vaja– el govern català. Més enllà de si valia la pena fer-los aquest regal, el que és clar és que les conseqüències de la pancarta ens continuaran entretenint. Els Carrizosa de torn –que previsibles que són, no?– ja carreguen contra Pedro Sánchez i li demanen que no es reuneixi amb Torra, que lluny d’arronsar-se diu que no es farà enrere i que es considera no només president (només faltaria!) sinó també diputat. I la JEC, vinga som-hi, ara li dona 48 hores. Normalitat absoluta, vaja. Als tribunals espanyols els continua no agradant els presidents que triem.