La revolució dels oblidats

El que passi en sortir dels nostres confinaments dependrà de nosaltres i ho decidirem amb el poder que ens ha donat el fet de descobrir que per a salvar-nos necessitem els altres. Ho impulsarem amb la força que ens atorga haver descobert la imperiosa necessitat de reordenar les nostres prioritats com a éssers humans. Durant aquests dies he llegit amb avidesa els articles de les filòsofes i pensadores que en general m’ajuden a orientar la meva mirada i la meva interpretació sobre els fenòmens socials. Però pot ser que, perquè encara estem atrapats en la immediatesa dels esdeveniments, de les xifres, dels debats polítics i ètics, la significació dels fenòmens es fa més inaprehensible. Per això, més que especular amb el que pot passar, em sembla necessari explicitar, elaborar i debatre el que volem que passi. El sentit no hi és, es fa.

Quan sortim d’aquesta farem una revolució inèdita que ens permeti construir una relació més justa amb altres éssers humans i d’equilibri amb el planeta. No tenim cap més opció, és una qüestió de vida o mort. L’estat d’alarma posa en evidència les desigualtats, perquè n’hi ha uns que es poden confinar i uns altres que no, perquè n’hi ha uns que si es confinen es moren de fam, perquè n’hi ha uns que treballen perquè uns altres puguem menjar durant el nostre confinament. Perquè hi ha els qui estan cuidant els nostres malalts i no sempre disposen del necessari per a protegir-se.

Aquesta pandèmia ha fet visible l’invisible. De sobte es fa evident que els oblidats són els imprescindibles, que les que ens estan salvant, a més de metges i infermeres, són aquelles persones que fan treballs fins ara poc reconeguts o menyspreats per la nostra societat. Sembla que la pandèmia està funcionant com el bumerang de la història, que es reverteix en contra nostre i que ens recorda que això que estem vivint és el resultat de les polítiques de desenvolupament, creixement i consum que s’han implementat durant les últimes dècades. Que aquesta pandèmia i la manca de recursos per a afrontar-la són el resultat d’un capitalisme salvatge que avui ens està matant. Perquè fa temps que alguns governs inverteixen més en armament que en salut publica, que prefereixen rescatar bancs en lloc de poblacions senceres, que opten per salvar economies abans que salvar vides. Fa temps que ni l’educació ni la cultura formen part de les prioritats. Perquè fa temps també que un determinat quefer científic està al servei d’interessos econòmics més que de les persones.

Ja mai més oblidarem els oblidats. Ja mai més tolerarem el menyspreu a les treballadores immigrants, a les caixeres de supermercats, a les auxiliars d’infermeria, a les cuidadores, moltes de les quals són dones immigrants. Ja mai més oblidarem aquestes grans protagonistes de la història: dones de la neteja i serveis, repartidors, camioners, caixeres de comerços, conductors de transport públic, cuidadores, etc. Quan sortim d’aquesta, juntament amb totes elles, farem una revolució inèdita, una revolució feminista. La revolució dels oblidats, la revolució dels imprescindibles.