De reüll
Prudència natural
Ara que la distància, el rentat de mans i la mascareta són les úniques limitacions que s’imposen, la prudència i el seny prenen més relleu. Si l’autoregulació ja era important fins el moment, ara que ja estem en el desconfinament total, acaba sent la principal mesura per evitar rebrots. Sempre ens quedarà el dubte de si hem estat poc o massa confinats, si hem seguit més o menys les directrius que se’ns marcaven, si el virus és més o menys present encara. Segurament, hi ha una mica de tot, adobat per la desconeixença i la inexperiència provocada per una situació anòmala i mai viscuda en la nostra generació. Ara el que toca és imposar la prudència natural. Ho vaig llegir fa uns dies a les xarxes i trobo que és la millor recepta possible. Hem estat massa temps encarcarats per normes que mutaven d’un dia per l’altre i que, més que ordenar l’activitat, despistaven el personal o servia d’excusa per fer-se el despistat. Però tampoc és necessari recuperar el temps perdut a marxes forçades. Naturalitat i racionalitat. No deixar de fer res però tampoc perdre l’oremus com si demà hi hagués un nou confinament. Hi ha qui se’n fotia a les xarxes quan la consellera Vergés deia que es pot fer de tot, però no de cop. Deuen ser els mateixos que estaven donant gas a casa per sortir a tot drap quan s’aixequés la barrera. Si és que ja no se l’havien saltat abans. No cal anar afogat, que el mar i la muntanya no marxaran de lloc.