Un sistema de dependència

M’explica un alcalde que està molt preocupat perquè al seu poble hi té alguns habitatges ocupats il·legalment i no hi pot fer res perquè la llei empara els ocupes. Com pot ser que la llei empari algú que fa una cosa que diem que és il·legal? Diu que alguns alcaldes companys de partit que també en tenen als seus municipis han optat per empadronar-los i donar-los ajuts econòmics. A ell no li entra al cap no que es donin ajuts a qui els necessita, sinó que el sistema pugui castigar no només els propietaris dels habitatges afectats, sinó també la resta de la població que treballa per pagar una hipoteca i els impostos municipals, amb aquest greuge comparatiu.

L’alcalde creu que hi ha una casta de polítics que volen posar fi a les diferències socials a cop de talonari i protegint allò que no es pot protegir, en lloc de garantir formació i generar oportunitats de feina. Diu que la cosa no va bé i que anirà a pitjor, mentre s’alimenti un sistema de dependència, que els garanteix la cadira.

Aquesta conversa la vaig tenir fa uns dies, però hi he pensat després de saber que un grup de veïns de Sant Joan Despí, farts de la situació, van entrar ahir a la matinada en un edifici ocupat i que els Mossos van haver de protegir els ocupes. Potser sí que va a pitjor.